fbpx

Mireia Cammany, sòcia i directiva del BMG, i Antonio Rama, entrenador del Fraikin, expliquen la seva visió d'un viatge especial pel primer equip masculí.

Crònica de Mireia Cammany, sòcia i directiva del BMG

Fotografies: EHF/Heimker i Mireia Cammany

Divendres 22 de març

Són les 8:00h del matí, del divendres 22 de març. Estem davant el Palau d’Esports de Granollers. El bus del Sagalés ja espera. I comencem a arribar tots els que formem part de l’expedició de l’equip del Fraikin BMG, en aquesta ocasió, especialment nombrosa. Aquest és un desplaçament molt especial.
El partit ha despertat molta expectació. Mitjans de comunicació local ens acompanyen: l'Aitor Compañón de Radio Granollers, un fix, i el Miki Güell i el Toni Tarifa de VOTV. A l’aeroport ens trobarem amb 3 tècnics de TV3 que també es desplacen a Kíel per seguir el partit. A més, més de 50 seguidors es desplaçaran a Kíel.

Però un dels principals motius que fa que aquest viatge sigui tan especial és la presència del Pau Navarro, acompanyat pel seu pare, Eduard. A mitjans de gener, el capità de l’equip es va posar en contacte amb la directiva plantejant una petició que havia sorgit dels propis jugadors, companys del Pau en diferents equips de les categories de la base. Demanaven si es podia convidar al Pau en el desplaçament a Kíel. La Junta no va dubtar. A la mitja part del partit solidari “Somriures que curen”, es va convidar al Pau al desplaçament a Kíel, a l’hora que se li oferia fer la sacada d'honor, junt amb l’Oscar, en el partit contra el mateix Kíel a casa, al Palau. El Pau, a tot va dir que sí, amb l'entusiasme i alegria que tant l'identifica.

Ens ve a acomiadar, un cop més, l’incondicional Juan. Comencem a pujar tots, Pau també. Sagalés ens ha proporcionat un bus adaptat. Comencem una experiència nova, a normalitzar una realitat. Els valors de l'esport ho fan més fàcil. I arranca el bus en un viatge que tots tenim moltíssimes ganes de gaudir! Camí de l’aeroport, parem a la Ronda a recollir els jugadors que viuen a Barcelona. N'hem de recollir 4: el Marc Garcia, l'Adrià Figueras, el Sergi Franco i el Víctor Sàez, però només hi són els tres primers. Els integrants de l’equip es preparen per fer-li una gran rebuda al Victor agraint-li la seva aportació al fons de multes que els hi permet pagar àpats durant la temporada. Quan més gran és el fons, millor és el sopar. La felicitat dels jugadors és gran quan el Víctor puja al bus. No és la primera vegada que viu aquesta experiència i l'accepta amb molta resignació.

Arribem d'hora a l’aeroport i anem ràpidament a facturació. Coincidim amb alguns seguidors i els tècnics de TV3 que agafen el mateix vol. Un cop facturat i passat el control ens dispersem. Jugadors amb Pau cap al Burger King, la resta, cap a una cafeteria normal. Quan els panells avisen l'embarcament, els grans anem a la porta B53. Allà tothom embarca. Menys els jugadors. No hi són ni se'ls veu. Busquem una taca lila que no apareix. Boixa avisa per WhatsApp primer i truca al capità desprès. Hi ha overbooking i si no es presenten en breu es queden a terra. De sobte apareixen i finalment aconseguim que tots pugin a l'avió!

Viatge plàcid. 2:45h. En arribar esperem maletes. Surten en dos tongades, però una no apareix. Qui és el jugador afectat??? L’Adrià Figueras!
Afortunadament, la veterania sempre suma, porta les sabatilles a la motxilla. Caldrà reposar-li la resta, però estem a Alemanya i ho trobarem fàcilment. El més important ho té. La denúncia de la pèrdua de l’equipatge ens retrassa molt. Sortim a les 15:00h de l’aeroport i hem de fer 100km fins a Kiel. I encara no hem dinat! Arribem passades les 16:00h a l’hotel, a les afores de Kíel, a una zona mig residencial-mig industrial. Directes al menjador. Tots tenim molta gana. Dinem molt i ràpid. En acabar, tots anem a les habitacions per descansar. A les 18:30h l’equip té sessió de vídeo i a les 19:15h bus que ens portarà al pavelló per començar l'entrenament a les 20:00h.

WhatsApp Image 2019-03-26 at 19.25.43

En Pau i l'Eduard, que es desplacen en taxi, surten abans per visitar una mica el centre de Kíel, quedant amb nosaltres directament al pavelló.La maleta de l’Adrià no ha aparegut. Encara l'estan cercant. El Boixa li proporciona roba per l'entrenament i queda amb ell que li comprarà el més bàsic en algun centre comercial proper al pavelló. A les 19:15h es presenta el bus a recollir-nos. No és un bus qualsevol. És el bus del THW KÍEL, bus exclusiu del Club d'handbol, amb seients grans i amples i taules per treballar i jugar. A la lliga alemanya d'handbol tots els equips es desplacen bàsicament en bus, doncs la majoria de distàncies no són molt llunyanes. I amb el bus del THW KIEL arribem al mític Sparkassen Arena!

Es fosc però unes lletres vermelles il·luminades ens informen d'on som. Entrem per una porta de servei, que dona a una zona de càrrega i descàrrega, des d’on es pot accedir a vestidors i a la pista. L’accés a la pista ens impressiona. Estem darrere d’una de les porteries i el pavelló s’obre davant nostre. Pavelló construït fa 69 anys i remodelat fa 19. 10.200 seients, nombroses llotges per patrocinadors i bars i botigues a tots els passadissos de tots els pisos. Quin privilegi jugar en aquest infern del nord, tal com li diuen col·loquialment! Tots els jugadors graben i fan fotos, abans d’embenar-se. La banqueta, amb uns seients de luxe, són un dels principals objectius.

Els mitjans de comunicació, TV3, VOTV i Radio Granollers, també hi són per fer proves per l'endemà.  Els jugadors comencen a estirar abans d'iniciar l'entrenament amb el clàssic futbito. El Boixa i jo ens disposem a anar a comprar les coses bàsiques que l’Adrià necessita. Demanem pel centre comercial més proper i com són quasi les 20:00h i tot tanca, ens diuen que hem d’anar a les afores, a mitja hora caminant. Però el recepcionista del pavelló s'ofereix a demanar al xofer del bus del Kiel si ens pot acompanyar i aquest, molt amablement, ens diu que sí. Ja ens teniu, al Boixa i a mi, al super bus del Kiel, anant a comprar necesser bàsic i roba interior per l’Adrià a un centre comercial de la ciutat! Estem fora una hora i quan arribem, el Pau i l’Eduard ja estan a pista, gaudint del pavelló. Marxen a les 20:00h; han quedat amb el taxi.

L'entrenament s’allarga i fem la foto final de rigor. Com el Pau ha marxat i no surt, ens emplacem a fer-ne un altre demà, abans de l'escalfament previ al partit.
En acabar, tornem al bus i a les 22:00h comencem a sopar. Els jugadors van arribant desprès de dutxar-se. El menú no difereix massa del migdia: sortit d'amanides, pasta amb salsa, gall d'indi, arròs, verdura, fruita i cremes. Desprès de sopar tots ens distribuïm, jugadors joves a l'habitació del Pau a jugar, jugadors grans al menjador per jugar a la pocha, i cos tècnic i resta d'adults, a la cafeteria de l’hotel. No triguem en anar a dormir. El dia ha estat llarg.

 

Dissabte 23 de març

Comença el dia del partit. Esmorzar lliure, amb límit fins les 10h del matí. Alguns membres del cos tècnic aprofiten el mini gimnàs de l’hotel per fer una mica d'exercici a les 8:00h del matí. A les 9:30h marxen en Pep i en Boixa a la reunió tècnica que es celebra a l’Sparkassen Arena. En Boixa aprofitarà per demanar al THW KIEL la roba tècnica que li manca a l’Adrià: escalfadors i colzera. 

Els jugadors van apareixent. A les 10:00h ja hi són tots. A les 10:30h iniciem el passeig. TV3 ha vingut per gravar imatges. WhatsApp Image 2019-03-26 at 19.25.431Fem la foto d'equip a la porta de l’hotel i tot seguit ens disposem a donar un volt per les rodalies. Al davant cos tècnic i jugadors veterans. Al darrere, els joves, Pau Farrer, Adrià Martínez, Marc Guàrdia, Sergi Franco, Pol Valera i Pau Navarro, amb la companyia de Bombom Almeida. Ell no és dels joves, però com si ho fos. És una imatge xula. Quantes experiències compartides, quantes complicitats, quanta amistat! Desprès de mitja hora llarga de caminar, per fi arribem a l’hotel. Com estem lluny del centre, tots ens quedem per l’hotel, uns estudiant, altres jugant i d’altres xerrant. El Pau ens comenta que avui és l'aniversari del seu pare, i ens demana si seria possible fer-li un detall a l’hora de sopar. En Pau i l'Eduard marxen al centre per dinar. Allà segur que trobaran mols aficionats!

Passejant hem descobert un Forn de pa - Pastisseria i cap allà anem per comprar algun pastisset i espelmes per l’Eduard. La temptació del lloc és gran i no ens podem estar de tastar alguna dolça especialitat. De tornada a l’hotel anem a la cafeteria. Allà hi ha partida de pocha, amb el Pep Blanchart incorporat al joc.
A les 13:00h està programada sessió de vídeo. Poc abans arriba una noia del club portant tot allò que Boixa ha demanat per l’Adrià. Ja ho tenim tot. Estem a punt per jugar! A les 13:30h acabada la sessió del vídeo, ens disposem a dinar. A les 14:00h tots ens retirem a les habitacions per intentar descansar, si és que la tensió del partit ens ho permet.

Dues hores més tard, a les 16:00h hem quedat a la cafeteria a fer un café. Tothom és puntual. És respira concentració, expectació i també il·lusió. Al cap d'un quart tornem a pujar al bus del THW KIEL. Bon rotllo amb el xofer, que és encantador. Ens distribuïm pel bus, bastant barrejats. Els jugadors posen música, concretament reggaeton, que sona molt fort i que ens manté a tots en tensió. En contacte amb aficionats, ens diuen que ja estan a l’Sparkassen Arena esperant-nos. Quan arribem, ens fan una sorollosa rebuda, ondejant la bandera del Club i cantant “Hi ha un noi a Granollers….”. Tècnics i jugadors els saluden, i de seguida entren per la porta de servei. El Pau i l’Eduard també.

Avui hi ha moltíssima gent treballant al pavelló: porters, vigilants, serveis, personal de bars, de botigues… Només en porters i vigilants hi haurà 62 persones per controlar els 9.000 espectadors previstos. Res a veure amb el nostre Palau! Entrem a pista. Quin goig que fa! A l’entrada, ens indiquen la ubicació de Pau i Eduard, darrere la porteria. Negociem amb el responsable de controlar aquesta zona que ens deixi entrar a pista abans de començar l'escalfament. Suposo que les nostres peticions els  trenquen una mica els esquemes. Però hem de reconèixer i agrair que davant totes les peticions que els hi fem, ens donen respostes i solucions que s'ajusten al màxim als nostres desitjos. Un cop han entrat tots els jugadors a pista ens concentrem a la porteria, rodejant tots al Pau, per fer-nos la foto d'equip. Per fi, ja tenim la foto de tot l’equip i directius a l’Sparkassen Arena, just abans del partit! 

El públic va entrant, els jugadors nostres es distreuen jugant al “culito”, joc de futbito on tots els jugadors situats a l’àrea xuten a porteria, defensada per un porter que en cas de superar un nombre de gols es veu exposat al xut a l'home per part de la resta de jugadors. Quan s'acosta l’hora d'entrar al vestidor per fer la darrera reunió de tècnics i jugadors, els capitans s'acosten al Pau i el conviden a ser-hi present. Pau accepta. No és vol perdre absolutament res. Marxen de la pista cap els vestidors. L’accés no està adaptat. Però això no és un obstacle pel nostre equip. Entre 4 jugadors agafen la cadira i, a pols, superen les escales. El sentiment d’equip i tots els valors associats a l'esport afloren constantment en aquest viatge. Acabada la reunió, els jugadors desfilen cap a la pista. Cares concentrades, amb ganes de començar aquest partit tan somniat des del sorteig de la fase de grups.

El Pau és el darrer en sortir, aquest cop acompanyat pel cos tècnic, encarregat ara de superar les escales. Sense paraules. De nou a pista, començant per fi el compte enrere. La nostra afició ja està ubicada al seu lloc, en una cantonada del tercer pis. Bandera catalana i del BMG desplegades en una tanca. Els càntics s’escolten a la pista. Som pocs, però ens fem sentir. Acaba l'escalfament. Els jugadors es retiren al vestidor a canviar-se la samarreta.

Preparatius de la presentació que promet ser espectacular. Banderes gegants del TH

W KIEL, llums i fum… Per fi surten els nostres jugadors, que són presentats un a un a la pista. S'apaguen els llums del pavelló i apareixen focus. Comencen a entrar els jugadors locals amb unes grans flamarades de foc. Tot, absolutament espectacular! Salutacions dels equips, foto oficial del Fraikin BMG, darreres instruccions i tot a punt per que l'àrbitre piti l’inici del partit.

Kiel Granollers Heimken 43Jo tan sols puc fer el meu comentari personal que es concretarà, avui més que mai, en el nostre lema. Total i absolut ORGULL BMG. Orgull pel que ha fet l’equip, jugadors i tècnics. En cap moment han baixat els braços. Han remuntat, per dues vegades, diferències considerables. A 5 minuts del final, ens hem posat a 2 gols. Teniem el Kiel contra les cordes. Però és resistia. Calia arriscar-se per superar-lo. I no ha pogut ser. A la sala de premsa, l’entrenador contrari reconeix que el Fraikin BMG ha jugat millor. I que la seva victòria ha estat gràcies al partidàs fet pel seu porter Landin. Orgull per l'afició. Més de 50 aficionats incondicionals que s’han desplaçat a Kiel, en un viatge llarg i complicat, per fer costat al nostre equip. Aficionats que han estat animant al llarg de tot el partit, cantant “El noi” o corejant el nom de jugadors quan feien jugades de mèrit. Tot s’ha sentit a pista malgrat la distància, la música, l’speaker i els aficionats contraris.

I orgull per tenir el Pau amb nosaltres, un jove, amb uns valors, una força i un afany de superació infinits. Un exemple i un referent per tots, grans i petits.
I tot aquest orgull, compartit per tots els que ens trobem a l’Sparkassen Arena, es manifesta en acabar el partit. Els jugadors molt satisfets pel partit jugat, no poden evitar sentir una certa decepció. Ho han tingut. El somni, quasi impossible, s'ha arribat a tocar. Però en el moment que la nostra afició baixa a pista i es donen les primeres abraçades, la felicitat i l'orgull prima. I arriba al seu zenit quan tots, jugadors i aficionats, creuen tota la pista per anar a abraçar al Pau, a qui la organització no ha deixat apropar-se. Abraçades i pinya al seu voltant per viure un dels moments més màgics, si més no per mi, del BMG. En un dels escenaris més emblemàtics de l'handbol mundial, l’equip del Fraikin BMG amb la seva afició, tots fent pinya cantant la nostre cançó: “Hi ha un noi a Granollers, blanc i blau els seus colors….” BRUTAL! Fotografiat i gravat el moment, la pista del Kíel esdevé una festa de les dues aficions, fotos autògrafs, abraçades….
Final espectacular per un partit espectacular! WhatsApp Image 2019-03-26 at 19.25.44

Però cal tornar a l’hotel a sopar. I se'ns ha fet molt tard. Estem tots molt cansats. Els jugadors, per descomptat, però també la resta. Menú de sempre amb sorpresa final. Quan estem als postres, apaguem els llums i treiem el pastís amb una espelma, tot cantant, un xic caòticament, el per molts anys a l’Eduard.
No s'ho esperava. De cap manera. Emocionat, diu unes paraules i es disposa a repartir el pastís en trocets molt petits a tots els presents. En acabar, tots ens tornem a distribuir, joves a l'habitació del Pau, grans se'n van a canviar per sortir una estona per Kíel i la resta anem a la cafeteria. Nosaltres no tenim energies per sortir. Estem lluny del centre i ja ens han advertit que hi ha poc ambient nocturn. La vetllada serveix per explicar anècdotes diverses de desplaçaments mítics a la història del Club. A les 23:00h, però, recollim i anem a dormir. Ha estat un dia extraordinari.

 

Diumenge 24 de març

Diumenge, dia post partit. Tornada relaxada. Tíming: esmorzar fins les 10:00h, sortida en bus cap a Hamburg a les 11:30hh, vol a Barcelona a les 14:50h, arribada a Barcelona a les 17:00h, arribada a Granollers a les 18:45h., amb rebuda d’alguns aficionats. Tot en hora. Final d’un desplaçament especial, molt especial, que molts, jugadors, tècnics, directius i aficionats, que mai oblidarem!

 

Crònica d'Antonio Rama, entrenador del Fraikin

El partit comença amb una barreja de motivació i nerviosisme, molts jugadors no havien jugat en un pavelló amb 9.000 persones... Durant els primers minuts demostrem un joc ordenat en atac, però acabem topant amb el seu gran porter Landin. Ocasions clares de sis metres i algun llançament precipitat fan que ells puguin córrer el contraatac amb facilitat i el marcador s’obre a favor del THW-Kiel amb un 5-1 inicial. Ràpidament ens refem i som capaços, gràcies a una bona defensa i a minimitzar les errades defensives, de tornar a apropar-nos al Kiel.

A partir del minut 15 de la primera meitat es comença a notar la diferència física, la lluita constant contra jugadors més pesats i més forts que nosaltres no ens deixa jugar al nostre millor nivell. El Kiel segueix el seu ritme i és capaç d’ampliar aquesta diferència en set gols al descans (20-13) A l’inici de la segona meitat ja es veu més fluïdesa ofensiva, comencem a tenir l’encert que no teníem a la primera meitat. La pilota corre amb facilitat i els espais s’obren per poder trencar pel centre amb uns contra uns dels nostres jugadors més ràpids i per connectar amb el nostre pivot. A aquestes situacions també som capaços de donar-li continuïtat i arribar a situacions exteriors de penetració dels laterals o de situacions clares d’extrem que acaben en gol o penal. Kiel Granollers Heimken 63

A aquest joc viu se li suma la gran solidesa i intensitat defensiva. El Kiel ja no troba situacions tan clares de llançament i el marcador va mostrant cada vegada menys diferència, fins al punt de situar-nos a dos gols. És en aquest moment on la defensa intensifica el seu treball, anul·lant les situacions de pivot i obligant a circulacions de pilota que som capaços de tallar en dues ocasions consecutives, dues ocasions que haguéssim posat el marcador molt compromès pel Kiel, però no podem arribar a superar a Landin en aquests contraatacs.

A partir de llavors, el Kiel, amb la genialitat dels seus jugadors amb una qualitat extrema i amb una potència de llançament que no podem contrarestar, porten la diferència a quatre gols, cosa que ens obliga a arriscar jugant amb set jugadors de camp i sense porter. No ens surt bé, no som efectius i la diferència no s’escurça. És llavors quan jugadors que no havien pogut disputar cap minut en aquell meravellós pavelló poden gaudir d’uns minuts que de ben segur quedarà a la seva memòria. El marcador final de 34-28 favorable als alemanys demostra que són millors, però nosaltres sabem que ho hem donat tot, que en algun moment hem pogut posar les coses molt compromeses a un Kiel que no s’imaginava patir contra el Fraikin BMG. Impotència i satisfacció son els sentiments trobats al final d’aquest partit. 

 

banner-festesoci2018-CAT