La Mireia Cammany, directiva i aficionada del BMG, ens explica la seva experiència en primera persona al torneig de pretemporada de la Belgazprombank Cup, a Bielorrússia. 

Primer dia:

Llarguíssim viatge a Bielorússia. Sortida a les 10h del matí del Palau d'Esports de Granollers i arribada a l'Hotel Belarus de Brest a les 24h. Pel camí, moltes incidències: retard d'una hora en la sortida de l'equipatge a Varsòvia, on havíem volat directe des de Barcelona; 3 hores d'autocar per carreteres nacionals amb moltes rotondes, que ens portaven de Varsòvia a la frontera bielorussa; dos hores i mitja per passar 8 controls policials per sortir de Polònia i entrar a Bielorússia.... i tot havent dinat a les 11:30h i sopant a les 24:30h a l'hotel. Sort d'una incursió al McDonald de l'aeroport de Varsòvia, ja que en cas contrari els jugadors haurien arribat absolutament defallits!!!!

Després de l'experiència a la frontera, probablement similar al que passava a Espanya fa 40 anys, el sopar tard en un menjador fosc i poc acollidor de l'hotel i l'entrada a una habitació absolutament soviètica, tota l'expedició vàrem pensar: on som?

4 dades per situar-nos: Bielorússia, Belarus, és una república que es va independitzar de la Unió Soviètica l'any 1991. Des de fa 24 anys està dirigida per un President, Lukaixenco, sota un règim bastant autoritari, molt proper i similar a Rússia. L'extensió és de 207.000 km2 (quasi 7 vegades Catalunya) i la població ronda els 9.500.000 habitants. Brest, és una de les 6 capitals de província, al marge de la capital del país, Minsk. La seva situació a la frontera amb Polònia, va suposar que fos un dels punts d'entrada de la invasió alemanya a Rússia, operació Barbaroja, durant la Segona Guerra Mundial. La fortalesa de Brest i la seva escultura "La Valentia" són un espectacular homenatge als soldats russos caiguts durant aquesta guerra.

11

 

Segon dia:

Les sensacions de país de pel·lícula soviètica, però, es varen esvair divendres al matí quan després d'esmorzar vàrem sortir amb l'equip a passejar pels voltants de l'hotel: avingudes amples, molts jardins amb virolades flors, espais urbans nets i endreçats, riu amb platges i passeig fluvial molt cuidats, sol i llum.... Una ciutat bonica i moderna!

L'horari del partit del primer dia era a les 17h, contra l'Spartak de Moscow. Les dinàmiques de l'equip d'aquest dia estaven condicionades en aquest horari. Esmorzar fins a les 10h, passeig, temps lliure i dinar a les 12:30h. Vídeo de reforç de l'equip i sortida a les 15h cap al Palau del Brest.

L'Spartak de Moscow és un equip amb jugadors molt grans. Donat que a l'hotel estem instal·lats ells, nosaltres i el Maccabi, tots ens hem pres les mides!

Primer partit de pretemporada, contra un equip de Competició Europea EHF. Rotació de tots els nostres jugadors, per tal de donar minuts a tothom. Partit molt igualat amb remuntada final, que ens permet aconseguir un valuós empat final a 24.

La valoració tècnica del partit:

"S'inicia el primer partit de pretemporada amb tots els jugadors amb moltes ganes de competir, d'aportar i demostrar del que són capaços de fer davant un Spartak de Moscow físicament molt superiors a nosaltres. Es nota que estem jugant el primer partit de pretemporada degut a la motivació i actitud dels jugadors, els quals tots participen en la primera meitat. La circulació de pilota i de jugadors és poc fluida fruit de la càrrega física de la pretemporada, fet normal, cosa que es supleix amb la bona execució de les accions col·lectives treballades durant els entrenaments de pretemporada. A la mitja part, el marcador és favorable per un gol al nostre equip. És la primera vegada que els nous fitxatges es posen la samarreta del nostre club i van com "motos".

A l'inici de la segona meitat, segueixen les rotacions a les banquetes i amb un inici dubitatiu, l'equip rus es posa per davant en el marcador, fet que no canviarà fins al final quan el Fraikin remuntarà per aconseguir l'empat final. És un partit molt igualat, on l'atac no és fluid per part dels dos equips, un fruit de ser el primer partit i l'altre pel seu propi sistema de joc amb jugadors tan corpulents. Fruit que provoca dificultats a la defensa vallesana a l'hora de defensar els bloquejos del pivot i les penetracions en el lateral dret.

No obstant el marcador, les sensacions han estat molt positives, s'ha treballat el que s'ha entrenat i l'equip ha competit fins el final. S'ha acabat el primer partit, fet que ha provocat que també part important de la plantilla s'hagi "deixat anar".

Retorn a l'hotel i temps per activitats de lleure dels jugadors, centrades, bàsicament en el joc de cartes de la "Pocha" i en el joc Biwenger, simulador de futbol en el que administres un equip amb jugadors reals en una lliga virtual, competint contra els companys d'equip per aconseguir el millor equip i guanyar la Lliga. Quanta passió posen també els nostres jugadors en aquestes activitats!!!!

Al vespre, el Sergi Luís, físio de l'equip, marxa de l'hotel, iniciant el llarg viatge de tornada a Barcelona per una emergència familiar. Sentiment de tristesa i pinya de l'equip fent-li costat.

1


Tercer dia:

El segon dia de competició és quelcom més atapeït que el primer doncs l'horari del partit està fixat a les 15h. Això suposa esmorzar lliure fins a les 9h, passeig, dinar a les 11:30h i sortida al Palau a les 13:15h. El vídeo previst per corregir errors propis del partit del dia anterior, no s'arriba a fer, doncs l'equip israelí ens pren la nostra hora programada.

L'equip del Maccabi Srugo Rishon Lezion és un altre equip de Competició Europea EHF, 4at classificat de la Lliga Israelí. Físicament són més semblants a nosaltres, tot i que tenen alguns estrangers mida "familiar". En aquest cas, després d'anar guanyant durant la primera part, a la segona sembla que perdem forces, ens superen i no aconseguim remuntar, perdent el partit per 30 a 26.

La valoració tècnica del partit:

"Avui jugàvem altra vegada contra un dels equips que ens podem trobar en la tercera ronda de la competició europea EHF, un equip on tenen un pivot internacional serbi molt veterà, amb molta qualitat individual igual que la resta de l'equip, potser no tan física com l'equip rus, però amb molt bon joc en el 2x2 amb el pivot.
Després d'una primera part molt igualada en el marcador, l'inici de la segona va minvar l'equip a causa del desencert en el llançament tant des de la línia dels 6 metres després d'executar accions col·lectives amb encert, i dels 7 metres, degut tot això a l'efectivitat del porter de l'equip israelià. Fet que va provocar la derrota del nostre Fraikin.

No obstant això, tots els membres de l'equip eren coneixedors que aquest era el segon partit de pretemporada, fet que significa que l'equip és coneixedor que està en fase de construcció. En finalitzar, els mateixos jugadors ja buscaven solucions als errors comesos al llarg del partit, fet que es plasmarà el dia següent contra l'equip local."
Derrota dura, que deixa al nostre equip tocat. Tothom focalitza el repte del torneig en el darrer partit contra l'equip local. S'haurà de guanyar!!! Tot i que sabem que és un grandíssim equip, confeccionat per jugar la Champions, i que ja el primer dia va guanyar de 17 a l'equip israelià.

Al vespre, tres representants de l'equip, Pep, Jordi i jo, assistim al sopar de gala organitzat pel club amfitrió: extraordinari esdeveniment, amb bon menjar, beure (bàsicament vodka), discursos, danses folklòriques, actuacions, ball i focs d'artifici!!!!

3


Quart dia

I comença el darrer dia. Partit programat a les 16h contra l'equip amfitrió, el Meshkov Brest. Vídeo de més d'una hora, revisant i corregint errors. Els jugadors surten seriosos i concentrats. Passeig i temps lliure pel centre de Brest fins a l'hora de dinar.

Sortida cap al pavelló a les 14:15h. Juguem el segon partit de la jornada. Arribem quan s'està jugant el partit previ, Spartak i Maccabi. Els nostres jugadors fan l'escalfament en una pista annexa. Saludem amb afecte i respecte a un vell amic i ens desitgem molta sort. Manolo Cadenas és l'entrenador del Brest, formant equip tècnic amb un segon entrenador, també espanyol, Raül Alonso. Diferents espectacles a la pista, just abans de l'entrada i presentació dels jugadors. Palau bastant ple per donar suport a l'equip local.

Serietat, concentració i moltes ganes per part del nostre equip. I comença el partit amb sortida en tromba del Fraikin BMG. Partit ple d'incidents. Defensa molt dura. El Brest està format per molt bons jugadors, físicament i tècnicament. Són grans i alhora àgils. Corren i corren i fan pocs canvis en atac i defensa.

A la primera part, un fort cop deixa fora de joc a l'Álvaro Ferrer, amb una bretxa sota l'ull esquerre. Com no tenim físio, Jordi demana ajuda a l'equip contrari, que ens cedeix, sense cap problema, el seu propi fisio. David acompanya al jugador a la infermeria i allà el substitueixo jo, per tal que el David pugui tornar a la banqueta. Primera revisió de la bretxa. L'Álvaro, després que li digui que necessita punts, li demana que li tapi provisionalment doncs ell vol tornar a entrar a pista i seguir jugant. Està molt motivat i vol revenja. El físio bielorús accepta, tot i no estar convençut. El risc d'un segon cop és gran. Abans d'acabar aquesta segona part, caiguda de Vukas amb aparent esquinç de turmell que el deixa fora del partit. Amb tots aquests incidents, acabem la primera part guanyant de dos, 13-15. Tot i haver arribat a tenir una renda inicial de +5, vist com ha evolucionat el partit, donem el parcial per bo.

Arrenca la segona part amb molta intensitat per part del Brest. Ens arriben a igualar i després a superar. A la meitat d'aquesta part, nova incidència amb l'Álvaro. Ell mateix demana el canvi. En una acció defensiva, rep un fortíssim cop a la boca que li esquinça el llavi inferior. Aquesta vegada queda definitivament fora del partit. S'acosta el fisio de l'equip contrari i de nou cap a la infermeria. L'aspecte de la ferida, ens espanta a tots. El David entra i surt. L'Antoni Rama gestiona momentàniament sol el nostre equip, amb un públic totalment desfermat animant al seu equip, i amb uns àrbitres experts posant-nos les coses difícils.

Álvaro i jo esperem l'ambulància per marxar a l'hospital i cosir totes les ferides. Però no arriba i sortim al túnel dels vestidors per veure el final del partit. Patint intensament fins als darrers segons, com no!, el triomf finalment ens l'emportem, merescudament nosaltres. Immensa alegria, malgrat les circumstàncies!!!!

Partit èpic, contra un grandíssim equip. Orgull absolut i total BMG. Els nostres jugadors, veterans i joves, han fet pinya, han donat la cara amb una actitud increïble, han jugat tots, aguantant el resultat i superant totes les incidències que s'han anat produint. Han parlat entre ells, a la pista i a la banqueta. Veterans amb veterans, joves amb joves, veterans amb joves.... I els tècnics, en un partit boig, han gestionat l'equip de forma espectacular. I què dir de l'Álvaro. No tinc paraules. El President del Maccabi, ho deia tot al túnel de vestidors: "Álvaro es un gran jugador, fuerte y muy valiente"!!!!

Jo no entenc d'handbol, però si d'actituds i de dinàmiques d'equip. Estem a la pretemporada, tot just estem tornant a refer, un cop més, el nostre equip. Tindrem partits bons i tindrem partits dolents. Però avui, més que mai, he sentit els colors blanc i blau. He sentit ORGULL BMG!!!.

La valoració tècnica del partit:

"Un inici de ràpides respostes defensives contra un dubitatiu atac dels locals fa que el nostre equip acabi agafant una renta important i inesperada en els primers minuts. Els nostres jugadors trobaven molt bé el pivot en gairebé totes les accions provocant llançaments de sis metres i penals. La seva defensa 6:0 responia perfectament a les accions del nostre atac i la continuïtat de pilota donava el seu fruit. L'anticipació defensiva, la coordinació en les ajudes i la ràpida resposta al contraatac van ser els ingredients per acabar marxant al descans amb diferència de dos gols.

Durant aquesta primera meitat tots dos equips van fer canvis i van donar minuts a gairebé la plantilla completa.
La segona part va començar amb uns primers minuts de despropòsits, una exclusió per mal canvi va fer que ens quedéssim amb quatre jugadors de camp durant uns instants, sumat a les imprecisions d'atac i els ràpids contraatacs del Brest van posar per sobre en el marcador als locals. Després d'un temps mort demanat per nosaltres per ordenar les idees, i ja amb tots els jugadors a la pista, tornem a recuperar el bon joc. Ells van alternant la defensa 6:0 i 5:1 que també som capaços de superar amb bones accions d'un contra un.

Les defenses s'intensifiquen, la duresa augmenta i es donen situacions d'exclusió per als dos equips, nosaltres aprofitem aquestes situacions de superioritat, i les inferioritats no ens passen factura.

El partit arriba igualat als últims instants, amb una defensa molt sòlida i una porteria amb actuacions clau que fa que ens acabem posant per davant gràcies també a la fantàstica eficàcia de llançament de tots els nostres jugadors.
Quan falten set segons fem el gol de la victòria, i sobtadament els àrbitres paren el temps a falta de quatre sense cap explicació aparent. Els locals improvisen un temps mort d'equip, però els hi és insuficient per marcar. La victòria és nostra."

Acabat el partit, s'inicia la cerimònia de cloenda. Álvaro i jo, pendents de l'ambulància ens perdem l'espectacle. A l'Adri Figueras li donen una escultura d'un bisó com a millor jugador del Granollers, que carregarà durant el llarg viatge de tornada.

Arribada l'ambulància, pugem. Álvaro comenta que és la primera vegada que puja a una i es fa una selfie. El Brest ens ha cedit un noi bielorús, l'Evgenij, que parla castellà. I amb ell anem a l'hospital. L'entrada ens deixa a tots gelats. Passadís llarg, fosc i de rajola blanca. Molt soviètic!!! La consulta no millora gaire, amb una llitera totalment rígida. Ens atenen molt de pressa i ens passen a quiròfan, quiròfan amb la finestra oberta i una abella circulant lliurament. Dues infermeres i un metge jove, fan estirar a l'Álvaro a una llitera quelcom més digne i amb uns focus de llum just sobre el cap. Tramitem papers d'assegurança i passaport i, mentre el comencen a anestesiar, ens demanen que sortim. Una hora després ja està cosit. 6 punts a la bretxa de l'ull i 15 punts al llavi. La veritat és que tot ha anat molt bé i ràpid. La preocupació inicial, compartida però no verbalitzada, estava infundada. Just acabem, arriba el gerent del Brest, el Yuri, per portar-nos a l'hotel. A recepció ens reben Pep, Jordi, David i Rama. L'Álvaro està content, dolorit i amb molta gana i set, però content. Marxa a la dutxa doncs l'equip l'espera a un restaurant on han anat a sopar. Nosaltres, també sortim a sopar a fora i a celebrar la grandíssima victòria.

Hem d'agafar forces, ja que aquesta mateixa nit, a la 1h, hora bielorussa, 24h hora catalana, iniciem la tornada a casa!

6

És diumenge a la nit i a Brest sembla que no hi ha molta festa. A les 11h de la nit ja estem tots els membres de l'expedició al Hall de l'hotel. Jugant, parlant, bevent alguna cervesa... Tots tenim ganes de tornar a casa. A la 1h pugem al bus i iniciem la llarga tornada. Primer objectiu, passar la frontera i els 8 controls policials el més ràpid possible. El vol el tenim a les 9:15 a Varsòvia, però la frontera ens té atemorits.

Finalment la passem en 1,5 hores, tot i que en un control ens fan baixar del bus, agafar les maletes i, previ enèsim control de passaport, escanejar-les per tornar-les a col·locar al bus. Passada la frontera ens queden unes 3 hores, 200km, fins a l'aeroport de Varsòvia. Aquí ens relaxem i ens disposem a dormir una mica. Arribem a l'aeroport a les 4:30h. Després de facturar i passar el control, alguns esmorzem i d'altres es dirigeixen a la porta 6 d'embarcament i s'instal·len a dormir una mica més, ja sigui en bancs, ja sigui a terra. Ens canvien de porta i fins al darrer moment no ens movem. Pugem a l'avió, i ens disposem a dormir una altra estona. Vol plàcid que ens deixa a l'aeroport de Barcelona, 3 hores després, amb cert retard, però ja a casa.

A les 14h arribem al Palau d'Esports de Granollers, 14 hores després d'haver sortit de l'hotel Belarus. Estem cansats, però també contents. L'objectiu del torneig de pretemporada s'ha assolit amb escreix. Demà tornen els entrenaments, amb sessió doble de gimnàs i pista. Aquesta setmana tenim una competició important. Això, tot just, acaba de començar!!!!

2

Mireia Cammany Dorr
Sòcia i Directiva del Club Balonmano Granollers
Valoracions tècniques: Antonio Rama i David Ginesta

banner-festesoci2018-CAT