"M'enduc el caliu d'una afició i l'orgull d'un club". La capitana del KH-7 BM Granollers no jugarà més després tota una carrera dedicada al club

Joana Capdevila, jugadora i capitana del KH-7 BM Granollers, deixa la pràctica de l'handbol professional després de més de deu anys al club. Les últimes temporades han estat difícils: la vallesana ha patit greus lesions que han impedit que jugués amb normalitat i que l'han obligat a passar pel quiròfan en tres ocasions.

Capdevila ha estat, i és, una jugadora de club: els seus cognoms estan estretament lligats al Balonmano Granollers des dels inicis de l'entitat. El president, Josep Pujadas, afirma que "al costat d'una tradició familiar brillant, la Joana ha ajudat a escriure algunes de les pàgines més destacades de l'handbol femení al nostre club". Uns records que queden gravats a la memòria de tots els aficionats a aquest esport. En aquest sentit, per a Anna Pi i Andrea de la Torre, les altres dues capitanes del KH-7 BM Granollers, la retirada de les pistes de la Joana significa "la marxa d'un dels pilars del somni, de la fita de la DHF, de les que ha estat des d'un principi fins avui, per no dir el final".

La vallesana seguirà vinculada a l'equip, com a mínim fins al final de temporada, un fet que les seves companyes valoren positivament, especialment que continuï exercint de capitana, perquè "és un exemple de com, quan algú assumeix un compromís, ho fa fins al final, independentment que les maleïdes lesions truquin a la porta".

Josep Pujadas apunta que "com a esportista, de la Joana en destacaria la seva entrega, lluita i dedicació: ha estat una gran jugadora d'equip", i emfatitza, a més, que Capdevila "també ha estat entrenadora i anima les petites perquè se sentin molt identificades amb el club i els valors que aquest promou".

Per a les capitanes del KH-7 BM Granollers, "la perseverança i la constància són dos conceptes que la defineixen perfectament: això ho hem pogut observar en la seva lluita contra les lesions". Pi i De la Torre destaquen, també, la capacitat de lideratge de Capdevila, de qui diuen "és una bona líder i sempre intenta que l'equip sigui una pinya".

Capdevila és una peça fonamental per al conjunt català: les seves companyes diuen que "la Joana és un exemple de sentiment, de treball i de passió. A més d'un exemple de superació. Segurament el canvi i la maduresa en primera persona. Ha crescut paral·lelament al creixement de l'equip, i per això l'handbol és una part tant important de la Joana!". En definitiva, ha estat una jugadora dedicada a un esport que l'ha vist créixer.

"En aquests moments hem de reconèixer i agrair tot el que ha fet i ha aportat a l'entitat, amb el convenciment de que en el futur i des d'altres llocs podrà continuar contribuint molt: la Joana seguirà essent un referent per a la seves companyes i per al conjunt de jugadors i jugadores del nostre club", diu Pujadas.

Gràcies, Joana, per tot el que has aportat al club. Molta sort en aquesta nova etapa que, esperem, segueixi vinculada al Balonmano Granollers!

 

Respon Joana Capdevila:

Perquè deixes la pràctica de l'handbol?

La principal i única raó és per les lesions. Ha estat una decisió molt dura i molt difícil, però al final si les lesions no et respecten i no pots gaudir del que més t'agrada d'una manera regular, acabes castigant-te cada vegada més a nivell físic i sobretot psicològic, i arriba un moment que has de ser una mica egoista i pensar en tu i en el teu futur. En el meu cas, les lesions al genoll dret han estat pràcticament seguides i molt llargues, i després de passar tres vegades pel quiròfan i seguir amb problemes, he fet un cop de cap: ja porto cinc anys seguits sense poder completar una temporada sencera, i això et fa plantejar moltes les coses.

De quina manera seguiràs relacionada amb el primer equip?

El que vull deixar molt clar, i així ho hem acordat amb el José Luis Villanueva i la resta de l'staff tècnic, és que no deixo l'equip, deixo d'entrenar i de jugar per no castigar més el meu genoll... però segueixo essent una més. Seguiré vinculada amb tot allò que necessitin i més. Seguiré ajudant a l'Anna Pi i l'Andrea de la Torre amb la feina de la capitania i a la resta de l'equip i de l'staff amb tot allò que necessitin.

Com has viscut els dos anys a DHF amb les lesions?

La temporada 13/14, que estàvem jugant a Divisió d'Honor Plata, ja no vaig poder acabar-la i, per tant, no vaig poder disputar les fases d'ascens a DHF ni ajudar l'equip assolir el Campionat d'Espanya. Segurament aquest ha estat el moment més difícil de tots: no poder estar a la pista amb les meves companyes. A causa d'aquesta lesió ja no vaig poder començar la temporada 14/15 amb l'equip militant per primer cop a la màxima categoria, però sabia que amb l'ajuda de tots acabaria tastant-la. No només va ser així, sinó que el meu genoll em va permetre gaudir d'ella pràcticament des de gener fins al final. Aquesta última temporada la venia preparant de valent perquè cap lesió em pogués sorprendre, però de nou el meu genoll va fer que hagués de tornar a passar per quiròfan, i a partir d'aquí ja no he sortit d'un seguit de lesions. Tot i això, ha estat una etapa difícil, però molt bonica. He viscut moments impressionants amb l'equip i l'staff tècnic, i gràcies a elles i ells he arribat fins al dia d'avui. Haig d'agrair-los moltes coses!

Seguiràs vinculada al món de l'handbol?

Sí, sense cap dubte. Em costarà molt seguir el meu dia a dia sense els entrenaments, partits i la pressió d'entrenar i jugar al 100%, però encara em costaria molt més apartar definitivament l'handbol de la meva vida. És com una droga, per desconnectar, per somriure, per gaudir, per aprendre i per ensenyar. Quan ho portes dins, és molt difícil allunyar-te'n.

Que ha significat el Balonmano Granollers per tu?

Ha estat com la meva segona família. De fet, quan portes els colors dins de tantes generacions és difícil que no et marqui. He passat milers d'hores entre el Palau, l'Annexa, el Tub i Can Bassa, entre les quatre parets del vestidor. El club m'ha vist créixer, m'ha format i m'ha espremut al màxim fins extreure el millor de mi. És una entitat amb molts sentiments, i per a molts, el referent de l'handbol. Estic segura que encara té molt per donar de si, i espero que cada cop més el femení acabi de guanyar-se el lloc que mereix.

Que t'emportes com a jugadora?

Un infinit de coses, i no només com a jugadora, sinó també com a persona. M'emporto coneixements, vivències que difícilment es tornaran a repetir, viatges, partits, més de deu temporades vivint el club des de dins i gaudint de l'handbol. M'emporto premis, reconeixements, celebracions i èxits. M'emporto formar part d'un meravellós canvi, un canvi al qual encara li queda molt per fer, però que està donant un lloc molt gros a l'handbol femení dins d'aquest club. L'handbol m'ha fet recórrer el país de dalt a baix, fer amistats arreu, i en el meu cas conèixer la meva parella. He passat moments realment difícils, però el final de tot sempre et surt un somriure. M'enduc el caliu d'una afició i l'orgull d'un club.

Finalment voldria agrair al club per tots aquests anys i per comptar amb mi sempre. A tots els entrenadors que he tingut des de la base, amb especial atenció al Carlos Viver i José Luis Villanueva juntament amb el Robert, el Jordi, el Nil, el Bruno, el Vicente, el Raul i a l'Ari, per tota la confiança que han dipositat en mi, i per animar-me sempre a seguir endavant. Al meu equip i a totes les companyes, sense elles hauria estat impossible arribar fins aquí. I per sobre de tot al meu avi, per inculcar-me aquesta passió per l'handbol i pel club.

 

 

En els propers dies es concretarà la data de la roda de premsa.

 

 

 

Ariadna Cañameras

Equip de comunicació del KH-7 BM Granollers

• Anterior
• Següent