El BMG Femení va aconseguir l'ascens a Divisió d'Honor després de quedar campiones d'Espanya el passat cap de setmana a Oviedo.

 

Carlos Viver, Maria Mora i Joana Capdevila. Tècnic, capitana i jugadora del BM Granollers Femení. El passat cap de setmana, les sèniors del BM Granollers van aconseguir una fita històrica: l'ascens a la lliga de Divisió d'Honor Femenina. Tres protagonistes ens expliquen com han viscut la fase d'ascens i aquesta temporada per emmarcar.

- Com va anar la fase final d'ascens?
Carlos: El primer partit contra el BMC Mavi Nuevas Tecnologías va ser clau. Haver tingut dues setmanes per poder preparar-ho a fons, l'estat d'ànim, la situació com arribàvem... crec que es van formar un conjunt de factors que van sumar a favor nostre, ja que les possibilitats estaven al 50%. Però la pressió de les favorites requeia sobre elles. La primera part va ser molt igualada, però a partir del minut 15 de la segona part ens en vam anar al marcador, amb una renda de cinc gols, que va anar augmentant, fins al final.
La final contra el Asisa Málaga Cosat del Sol, era una qüestió de concentració i d'orgull per guanyar una Final quan ja saps, que l'objectiu a priòri ja està aconseguit. El partit va començar molt bé per als nostres interessos, amb un parcial de sortida de 0 a 6, que a poc a poc es va ser reduint, fins a aquest final de dos a favor nostre. Crec que l'objectiu estava complert, però l'equip va demostrar que sap patir i lluitar per tots els reptes que es proposi.

- Com estàs ara que ja han passat uns dies després del gran èxit? I com estaves el diumenge al vespre?
Maria: Segueixo intentant pair aquesta fita històrica aconseguida per l'equip, que va començar com un somni i ara és una realitat. El diumenge al vespre encara no m'ho podia creure, era tot com una il·lusió i ens miràvem entre les companyes i era un "que sí...que hem guanyat!".

- Quan l'àrbitre va xiular el final de la semifinal què va ser el primer que et va passar pel cap? I a la final?
Maria: Nosaltres al llarg de la temporada hem anat canviant els objectius i ara al final era dir: "Us imagineu que anem i guanyem?" Aquesta paraula, aquest "t'imagines..." ha estat amb l'equip molt de temps, per tant, quan va acabar el partit de semifinals, el primer que em va venir al cap va ser pensar que ja no només podia imaginar-m'ho, que guanyar era una oportunitat i una opció. Per mi, la sensació més bonica un cop el xiulet final va ser mirar la cara de les meves companyes i pensar que ho havíem aconseguit, que quan un conjunt de persones lluita per un objectiu comú i ho donen tot, les coses surten bé i es tenen els resultats que es mereixen.
El meu pensament a la final va ser, a banda d'un sentiment d'alegria que no tinc paraules per explicar, que aquesta temporada no penjaré les botes, perquè la temporada següent tenim un repte molt difícil que vull compartir amb les meves companyes.
Carlos: És inevitable no pensar en tot el treball realitzat durant aquestes sis temporades. Vaig tenir un record especial per a la meva família, que també es sacrifiquen molt perquè jo pugui tenir, com a professió, un treball que absorbeix molt del temps que podries passar al seu costat. Potser en aquests moments és quan dónes valor a la realitat, i t'adones que valen la pena tots els sacrificis.
Joana: Jo estava lesionada i amb la Lídia, l'altra companya també de baixa, vam recórrer tota la grada corrents (tot i no poder) i amb els ulls plens de llàgrimes. El primer que vaig pensar va ser: "quin grup més gran de companyes, amigues que tinc". Érem de Divisió d'Honor i això significava que l'any que ve podria tornar a jugar després de la meva lesió i ho faria a la màxima categoria.
El segon partit era difícil, tant per les rivals com pel cansament físic que portaven les jugadores, va ser impressionant, i ara som campiones d'Espanya. Al final del partit ens vam abraçar totes, sense ser gens conscients del que havíem aconseguit.

- Carlos, com t'ho fas per mantenir la ment de les jugadores en ple rendiment en tot moment?
Carlos: És un grup molt madur, i que ha hagut de gestionar diferents situacions importants, tant dins com fora de la pista, al llarg de la temporada. Tot i això, tenen una mentalitat guanyadora i de lluita, cosa que ajuda molt en la gestió del grup.

- Maria, quin és el teu paper com a capitana d'aquest grup?
Maria: En el nostre equip som 3 capitanes i el que intentem és saber com es troba el grup en tot moment, si hi ha problemes, molèsties, dubtes... La veritat és que som un grup molt compacte, on totes les jugadores tenim una bona relació i no tenim problemes de vestuari, per la qual cosa la funció de les capitanes és molt fàcil. En tot cas, som les portaveus de les qüestions que ens angoixen. Com a capitana estic orgullosa d'aquest grup, perquè cadascuna aporta el necessari per tenir els bons resultats que hem tingut.

- Joana, tu estaves lesionada, com vas viure aquesta fase d'ascens des de fora?
Joana: Doncs la veritat és que va ser un cop molt dur per a mi. És la segona fase d'ascens que em perdo per culpa de la mateixa lesió (fa tres anys a Màlaga no vaig poder jugar la fase a DHP tampoc), i és quelcom que tota jugadora d'handbol vol viure, i no sempre en tenim l'oportunitat. Tot i així, les meves companyes van fer que en tot moment em sentís com si estigués dins la pista, i el seu suport, així com el del cos tècnic i el de la meva família, van ser molt importants. Van ser dos dies amb molts nervis, fins i tot penso que en moments estava més nerviosa que les meves companyes. Però sabia que el meu rol era animar fins a l'últim minut i així ho vaig fer.

- Un cop aconseguit l'ascens i el campionat, quins són els objectius de l'equip de cara a la temporada vinent?
Carlos: Una vegada ens confirmin la nostra presència a Divisió d'Honor, s'haurà de configurar la plantilla per disputar una competició de màxim nivell.
Maria: Els objectius de la temporada vinent no els sabem de forma concreta encara perquè és massa d'hora, però el que sí que sabem és que el primer de tot serà gaudir aquesta categoria, que és un somni per a qualsevol jugadora d'handbol i, evidentment, intentar donar el màxim per mantenir l'equip a dalt de tot.
Joana: Encara no hem parlat d'això, tot just estem assimilant tot el que hem fet. Abans de marcar-nos cap objectiu hem de saber si jugarem o no l'any vinent a la màxima categoria, per tant primer hem d'esperar que es faci una bona feina des dels despatxos, nosaltres ja hem fet molt més del que ens tocava, i llavors, tocarà marcar objectius.

- Com va ser la rebuda a L'Ajuntament i La Porxada? Quines emocions van passar per la vostra pell?
Carlos: La rebuda a l'Ajuntament, poder gaudir amb el gran nombre de persones que van venir a acompanyar-nos en un dia tan bonic... fa que t'adonis que tot el que hem aconseguit és històric i et fa adonar amb certesa que mai oblidarem aquest dia tan meravellós.
Maria: La rebuda dilluns va ser impressionant. Són coses que veus a la tele i mai t'imagines que et pot passar i quan et passen són molt boniques de viure. Emocions...orgull per formar part d'un equip i d'un club tan gran, nervis, il·lusió, felicitat, sorpresa... Moltes són les emocions que passen pel cos i més quan veus una afició entregada, una afició que et fa costat partit rere partit, un president, un alcalde, un regidor...només parlant de referents, d'orgull, de satisfacció i admiració...
Joana: Abans de començar l'últim partit, vaig rebre un correu del club on explicava a tots els entrenadors la rebuda que ens farien dilluns, i que per aquest motiu quedaven anul·lats els entrenaments en aquella franja horària. Vaig pensar: "ostres, que gran és el que hem fet que fins i tot anul•len els entrenaments!" Però no va ser fins al moment que vam pujar a dalt, primer a la sala de plens i després al balcó de l'Ajuntament, que vam ser conscients que havíem fet història, i de veritat. Veure tanta i tanta gent bolcada a nosaltres, l'alcalde, el regidor d'esports i fins i tot 4 jugadors del Fraikin BM Granollers, per no parlar de la resta de persones, familiars o no que ens van recolzar. Va ser increïble. Parlo personalment, però sé que a totes ens corria la mateixa sensació per dins: hem fet història, i la gent està al nostre costat per seguir tirant endavant.

- Potser és aviat per definir el projecte esportiu de la temporada vinent, però, quins canvis creus que hi haurà a l'equip? (preparació física, reforços en forma de fitxatges, etc)
Carlos: És probable que s'incorpori alguna jugadora que pugui aportar experiència en la categoria. És lògic pensar que dos ascensos seguits, requereixen una meticulosa preparació de l'equip. També seria necessari professionalitzar la secció, augmentant les figures que envolten al cos tècnic, en llocs com a fisioterapeuta o preparador físic, reforçar aquells aspectes dels quals en aquests moments manquem.

 

Laura Lanau i Mireia Portabella

Equip de Comunicació del BM Granollers

• Anterior
• Següent