Nom: Sandra Pérez Fusté
Edat: 27 anys
Posició: Central
Anys al BM Granollers: Té els seus incis al club la temporada 2002/2003. Després de passar per les Franqueses del Vallès (Categoria Nacional), i per Castelldefels (Divisió d'Honor B i una temporada a Divisió d'Honor), va tornar a Granollers la passada temporada 2013-14.

 

Quines són les sensacions de l'equip després de vuit jornades de lliga disputades?

Les sensacions de l'equip després de set jornades és bona. Estem notant el canvi de nivell de la categoria i tot i aquesta adaptació, la confiança de l'equip és bona i ens estem fent fortes a casa. Treballar unides i creure que cap equip és clarament superior a nosaltres ens ajudaran a aconseguir el nostre objectiu. 

Des del teu punt de vista, hi ha hagut molt canvi de Divisió Plata a Divisió Honor?

El canvi de categoria és molt. Jo, per sort, havia pogut jugar ja una temporada a aquest nivell i sabia que aquesta temporada no tindria res a veure amb l'anterior. Però, hem demostrat que arribar aqui no ha estat res més que la feina ben feta, i tot i aquest canvi notable, ens acabarem adaptant.

Quina ha estat la teva experiència amb el canvi d'entrenador aquesta temporada?

El canvi d'entrenador ha estat una de les coses que més ha costat a l'equip, estavem molt acostumades i coneixeim molt al Carlos, al que aprofito per felicitar per la seva feina. Ara hem hagut de canviar coses. Tot i així, tant nosaltres com el nou entrenador, ens hem adaptat bé i treballem tots junts per arribar a l'objectiu final de la temporada.

Quins són els objectius de l'equip per aquesta primera volta?

No ens hem marcat un objectiu per la primera volta, sinó que ens hem marcat un somni per a final de temporada que passa per tots els partits de la lliga. Sense diferències en cap d'ells. Creiem que cap partit és impossible de guanyar, i per tant, sigui quin partit sigui sortim a la pista amb un objectiu, guanyar els dos punts i seguir lluitant cada dia.

Quina percepció tens de l'hanbol femení? Creus que cada vegada hi ha més practicants?

Sense cap dubte, sí. Cada dia hi ha més participants. Jo vaig començar l'handbol femení a Granollers després de molts anys sense handbol femení al club, i actualment és un orgull veure tots els equips que formen les noies del club. Crec que la feina s'està fent bé, i que tenir dos equips catalans a la màxima categoria de l'handbol estatal, ajuda a que a Catalunya hi hagi molta més afició. 

Com compagines la teva vida personal amb l'handbol?

La veritat es que compaginar la vida personal amb l'handbol és "fàcil" quan l'handbol es la teva vida. Concretar una mica més: m'aixeco a les 6.15 del matí per anar a classe, estudio INEF. Quan surto de classe tinc el temps per dinar i ja marxo cap a Granollers a entrenar l'equip Infantil Femení del club. En finalitzar amb elles, marxo cap al Palau d'Esports per entrenar amb el sènior. Degut a feina i altres activitats, els entrenaments del sènior acaben a les 22.45 i arribo a casa bastant tard. Sense gaire temps més, ja que el despertador torna a sonar a les 6.15 al dia següent. Es podria dir que visc per l'handbol. 

Tens alguna jugadora o jugador referent? Per què?

Actualment he de dir que no tinc cap jugadora referent. He vist moltes jugadores i jugadors d'handbol i he tingut la sort de conèixer a moltíssims d'ells. Està clar que quan era més joveneta pensava que m'agradaria jugar a "ABF" (anterior nom de la divisió d'Honor), categoria on jugaven les noies de la selecció espanyola. Actualment, jo jugo contra algunes d'aquestes jugadores. Així que puc dir que he complert el meu somni.

Creus q l'afició del BM Granollers us dona el suport que necessiteu? Quin missatge voldries transmetre a tota la gent que no ve per a què s'animi?

La nostra afició he de dir que fins avui és la MILLOR! No és per fer la pilota a tota la gent que ha vingut al Palau fins ara, però sí que he de dir que és el pavelló que més ple he vist, de moment, aquesta temporada. Fins a 810 persones presenciant un partit de Divisió d'Honor femenina. I que tot i fer un mal partit no van deixar d'animar i cridar en tot moment.
A tota la gent que no ha vingut encara, si pogues transemtre un missatge, seria que vinguessin una sola vegada i que se segur que tant si els agrada l'handbol com si no, voldran repetir.

On et veus d'aquí a 5 anys?

Uff, 5 anys... En tindre 32... La veritat és que sona molt lluny, i ara mateix no m'he plantejat el meu futur tant llunyà. M'agrada viure el dia a dia, i clarament, si pogués, seria jugant a handbol molts anys més a aquest nivell. Però si he de ser sincera, espero estar veient a les nenes que jo entreno, que aleshores seran sèniors, com disfruten de jugar a la màxima categoria. Tal i com estic fent jo actualment. Jo estare on em deixin ser, pero com a mínim, veient-ho molt d'aprop.

 

Meritxell Reina, Laura Lanau i Mireia Portabella

Comunicació BM Granollers

• Anterior
• Següent