Entrevista a Raul Campos
Capità del Fraikin BM Granollers
Va arribar al Fraikin al 2001

 

Què ha suposat el pas per Granollers a la teva vida?
El pas per aquesta ciutat és, finalment, records d'una vida, una vida esportiva. Al final però, tots som persones i realment els grans records que tinc de la meva experiència són d'aquí. Quan portes tants anys aquí a aquesta ciutat, amb l'equip, amb el club, i tot el que significa, és el que et queda.

Com es presenta la teva vida després de l'handbol?
Això és una gran incògnita per a tots els esportistes. Puc dir que he tingut la sort de poder-me formar, cosa que ha estat tot un sacrifici perquè costa molt combinar-ho amb la pràctica esportiva. Des de fa uns anys, estic treballant a un altre lloc i això també et dóna una altra visió del que és la realitat.

T'agradaria seguir vinculat a l'handbol o al món de l'esport en general?
Penso que tinc un deure que és el de continuar aquí, i ho faré. Encara amb més ganes que quan ets jugador. Estaré al darrere ajudant, continuant la formació de joves i suposo que l'experiència sempre et dóna quelcom a aportar.

Quins moments destacaries de la teva carrera esportiva en general?
Hi ha títols, hi ha moments, hi ha viatges en autobús... Però, realment amb el que et quedes és amb el fet que qualsevol cosa és possible. L'esport és una de les poques coses que queden on encara hi ha coses justes. Quan hi ha un treball continuat i un esforç, al final tens la teva recompensa.
Moments on ho teníem tot perdut. Va venir el Barça amb el Dream Team i els vam guanyar. Era un equip totalment imbatible, no havien perdut en tota la lliga i van perdre aquí a casa de dos. Tot és possible.

Quin ha estat el teu paper dins l'equip com a capità?
És difícil d'explicar. Suposo que pels anys que portes d'experiència o pels anys que portes a un club, saps com funciona i saps a qui t'has de dirigir o com t'has de comportar.
Em considero una persona que dins la pista no intento fer les coses sinó que les faig, i la gent des de fora se n'adona. "Intentar tirar del carro" no és voler fer una cosa sinó realment fer-la i, personalment, he intentat contagiar això a la resta de l'equip el màxim possible.

Amb quin company dels que han passat pel teu historial esportiu et quedaries? O amb qui tens el teu millor record d'haver compartit vestuari?
Tinc molts bons records de Vicente Álamo, d'Antonio Ugalde, de Carlos Viver, de Pérez Canca, Edu Fernández, Salva Puig... Al final hi ha tanta gent que ha passat pel club que em quedo curt sempre. Seria injust parlar d'uns i no d'altres quan molts han estat grans persones dintre i fora la pista.

I un entrenador que t'hagi marcat?
A mi m'ha marcat molt Manolo Cadenas. També Valero Ribera. Jo era molt jove quan vaig arribar al Barça, un equip galàctic, estratosfèric i que tenia una disciplina fortíssima.
Però definitivament, la sorpresa de la meva carrera va ser trobar-me amb un entrenador com el Manolo, que no era tan sols un entrenador, sinó que era un tècnic i un pare. Sorpreses que et dóna la vida que amb 32 anys et trobis un entrenador així que et deixi fer i que al final tinguis una relació més enllà de la pista.

Com a jugador veterà, què destacaries de l'actual equip Fraikin BM Granollers?
És un equip jove, un equip on tots els joves s'estan formant i que està agafant l'experiència bona, l'experiència d'anar jugant i anar patint tots junts. Totes aquestes fites que s'estan aconseguint aquest any són gràcies als joves, la gent de la casa, que al final és el BM Granollers i la seva pedrera. Això és el més important, i alhora, el més difícil és que es torni a repetir. No oblidem que per arribar aquí s'ha de suportar pressió, i no és una pressió externa sinó esportiva, la de la millora contínua de cadascú. I aguantar aquesta pressió fa que jugadors com Albert Pujol, Jordi Puig, Pol Sastre, Pol Capdevila o Edgar Pérez ara, estiguin on estan, jugant a Asobal i essent referents de l'equip.

Com valores el paper de Toni Garcia dins aquest equip i com preveus l'equip sense Toni Garcia?
Jo encara estic recuperant-me del xoc. Ningú es pensava al vestidor que Toni no continuaria. En Toni és un entrenador que realment és un formador, un mestre. Toni Garcia és l'única persona que ara mateix hagués pogut portar aquest grup de joves on l'ha portat. Estic totalment convençut. No necessitàvem un entrenador dur, ni un entrenador que estigués cada dia donant molta canya. Necessitàvem un entrenador que a molta gent ens ensenyés moltes coses, a tots. I en Toni ho ha sabut fer. Ha sabut construir durant aquests dos anys.
El futur sense Toni... la vida continua i el club sempre està per damunt de tots, de capitans, de jugadors, de tothom. Hi haurà un canvi molt fort, evidentment, però al final el que sempre sobreviurà serà el club i la seva filosofia, i això està per damunt de tots.

Com t'agradaria que t'acomiadés el club i l'afició del BM Granolllers?
Buf, això ja és cosa de la gent. Jo sempre he intentat donar el meu màxim, tot i que les coses no surten sempre bé. Han sigut pacients moltes vegades, quan no tens aquests moments que surten sempre a la televisió, sinó els moments que millor et quedis a casa. No tinc cap queixa, han sabut aguantar i les coses al final sempre han acabat sortint.
La veritat és que la manera d'acomiadar-se és sempre difícil i no trobaràs mai el que t'hagués agradat.

Entrevista realitzada per Meritxell Reina, Laura Lanau i Mireia Portabella
Equip de Comunicació del BM Granollers

• Anterior
• Següent