Entrevistem un exporter amb un historial esportiu d'or a les seves esquenes. Des del 2004, Perico és l'entrenador de porters del BM Granollers: "A mi l'handbol m'ha donat moltíssim i, hi estaré agraït tota la vida"

Perico Garcia, entrenador de porters del BM Granollers, professor d'educació física d'institut i de cicles formatius i, pare del jove i talentós jugador del Fraikin Arnau Garcia, ens explica la seva trajectòria pel que fa a la col·laboració amb el seu club de sempre.

Pedro Garcia, conegut per tots com "Perico", reconeix que va iniciar-se com a porter jugant a futbol al pati de l'escola, "sempre m'havia agradat més protegir la porteria que no estar com a jugador, i encara que la gent no s'ho cregui, quan a l'escola es va formar l'equip de futbol per a competir, em vaig assabentar de que al porter era l'únic a qui li donaven un xandal, i, en aquell moment, encara vaig tenir més clar que volia ser porter" comenta rient. Tot jugant en els camps de futbol, Perico va ser caçat per a l'handbol per a formar part de l'escola esportiva del Granollers i, així fins l'any 81, que Garcia va arribar a Divisió d'Honor, on va jugar 6 anys. L'any 86, el porter va anar a jugar al Teka de Santander, on va estar 4 anys, passant posteriorment 2 anys (90-92) per Alacant i jugant també a Divisió d'Honor B a L'OAR Gràcia, on Perico va decidir retirar-se. Amb la selecció espanyola, va ser 32 vegades internacional absolut i 15 vegades internacional. Va arribar a jugar les Olimpiades de Los Ángeles 1984.

 

Entrevista

 

Perico, com compagines la teva vida com a professor de centres educatius amb la feina al Club Balonmano Granollers com a entrenador de porters?

Sempre dic que tinc la sort de treballar en allò que m'apassiona. M'encanta l'educació, m'encanta l'activitat física, m'encanta l'handbol, de manera que, als matins estic a l'institut i a les tardes col·laboro al club. És quelcom que compagino molt bé, tenint en compte, però, que no viatjo, ja que seria massa a nivell familiar. També sóc el professor de l'assignatura de porters del curs d'entrenadors nacional i també col·laboro amb el pla de detecció de talents de la Federació espanyola tot acollint els 40-50 millors jugadors que s'han vist durant les competicions nacionals i sectors. En aquest apartat, jo m'encarrego dels porters, tant pel que fa a la selecció com dels entrenaments.

Quants anys fa des de l'inici de la teva col·laboració amb el BMG?

Entre 10 i 12 anys aproximadament. Vaig començar amb la base, quan un coordinador de l'època em va demanar si podia ser entrenador de porters... i, així va ser, de manera que entrenava tots els porters de base des dels infantils fins a 1a nacional. I va ser l'actual entrenador de les noies, Jose Luis Villanueva, qui em va demanar ser entrenador del primer equip masculí, entrenant llavors a Manel Pérez i a Vicente Álamo. 

Quin és el "mètode Perico"? Quina és la manera de treballar amb tots aquells porters a qui entrenes?

Jo era un jugador amb moltes inquietuds quan jugava, i sempre em feia una mateixa pregunta fora de les característiques més típiques fisiològiques que hauria de tenir un bon porter, com l'alçada, l'agilitat o la rapidesa. Personalment, creia que hi havia alguna cosa més que havia de ser el que donava allò que realment dóna el rendiment a la porteria. És llavors quan vaig descobrir el treball tàctic; aprendre a llegir els estímuls que donen els jugadors abans de que la pilota surti de la mà. El problema va ser que ho vaig descobrir quan ja estava a punt de retirar-me i no vaig arribar a poder-ho aplicar.

Aquestes inquietuds, però, les vaig mantenir i, quan vaig retirar-me, vaig decidir posar-les en pràctica amb la gent jove. Aquest treball ve a ser un sistema d'entrenament que el fa molt poqueta gent o pràcticament ningú. Tant el Vicente Álamo com jo treballem en aquesta línia ja que creiem que és la línia adequada a treballar per a ensenyar a un porter a que sigui un bon porter. No s'ha d'esperar a que l'experiència amb el pas dels anys, ens doni una sabiduria per a poder interpretar el joc, sinó que, des d'infantils, és quelcom que s'ha de treballar. Així podem anar donant eines als porters per que siguin  capaços d'anticipar-se a les situacions. Està demostrat que, si tu esperes al moment de veure venir la pilota cap a tu, el temps de reacció és insuficient per a poder-la aturar, has de començar a actuar abans de que això passi.

Quants entrenaments fas "exclusivament" amb els porters?

Entrenem cada dia, sempre hi ha una part d'entrenament de l'equip on em dedico als porters i utilitzo els escalfaments per a fer un treball específic amb els ells. Els primers dies de la setmana, treballem sempre continguts de millora i, a final de setmana, treballem el que es diu un "pla de partit", en el qual estudiem els jugadors que ens llançaran, per a fer els mateixos llançaments durant l'entrenament. De manera que, el porter, quan arribi el partit, estarà preparat per a saber llegir millor els rivals que llançaran a porteria tot coneixent per exemple la tipologia de moviment que té a l'hora de llançar, o si es tracta, per exemple, d'un llançador de distàncies llargues, etc. Crec que el treball motriu és bàsic per a tenir la referència i després, poder-la aplicar en la competició.

Com valores la feina feta en els teus entrenaments amb els porters del Fraikin, Almeida, Sastre, Guàrdia i Forns?

Jo estic molt content. La meva manera de treballar, la considero una ajuda als porters i, normalment, tots els porters que han passat pel club han agafat aquesta metodologia de treball molt bé. En el cas del Pol Sastre i Marc Guàrdia, són porters que he tingut des de ben petits i, dominen el treball a la perfecció. Quin és el problema? Que per unes o altres raons, el club sempre ha tingut la necessitat de portar porters de fora que, d'alguna manera, han  tapat la feina d'aquests porters joves. Jo considero que estan perfectament capacitats per ocupar la porteria del BM Granollers en un futur pròxim, si no ja. 

Els porters que han arribat aquí, Gonzalo Pérez de Vargas, Pejanovic, Matías Schulz, Cesar Almeida... jo estic content amb tots. Crec que hem après mútuament i mai he tingut un problema de treball amb aquests jugadors.

I la feina a la porteria durant el que portem de temporada?

Crec que pràcticament no hi ha hagut cap partit en el qual la porteria hagi fallat al 100%; quan un no ha estat bé, l'altre sempre ha pogut estar. N'és un exemple les setmanes en les que Bombom Almeida va tenir vàries molèsties i lesions¨, i va ser substitut per Pol Sastre, que va estar fantàstic sota pals. En aquest aspecte estic molt tranquil perquè no només és Pol Sastre i Bombom, en el cas que fos necessària l'aportació de Marc Guàrdia o, inclús, Gerard Forns, el quart porter, donarien plenes garanties. A més, cal tenir molt present la gran defensa amb què comptem, amb noms com Marc Garcia, Salva Puig, Álvaro Ferrer... Són jugadors que col·laboren moltíssim i ajuden molt perquè la feina de porter sigui molt més fàcil. Són uns grans defensors.

Quin és el teu millor record o moment com a jugador?

El meu millor moment va ser quan vaig trobar-me a l'avió camí de Los Ángeles per anar a l'Olimpiada. Jo era el 3r porter llavors i, resultava que, pocs dies abans de marxar, el meu entrenador de l'època, no havia pres la decisió de si portar un jugador de més i un porter menys o, un porter de més i un jugador menys. Això ho va decidir en la concentració prèvia a les olimpiades. Recordo que quan va dir que comptava amb els 3 porters va ser el millor moment i tot va resultar ser una experiència fantàstica.

Pel que fa a un millor moment en el joc... és difícil escollir-ne un però diria que els que donen títols són els més importants al final. Quan vaig guanyar la Copa de Catalunya amb el Granollers o la Recopa d'Europa amb el Santander en són alguns exemples. Tot i això, tinc molts més moments...a mi l'handbol m'ha donat moltíssim i estaré agraït tota la vida. Fins i tot les lesions que he patit les considero una cosa molt important que m'han ajudat a seguir endavant i a seguir treballant.

Amb quin moment et quedes pel que fa als porters que has entrenat?

Jo em quedo amb el canvi que fan en la manera de parar; el passar d'un tema totalment aleatori com pot ser el estar inspirat, tenir un bon dia, o sort a realment veure un porter sota pals que sap realment el que ha de fer. Quan jo veig una actuació tàctica correcte penso que aquell porter ja està en la línia. He tingut porters als quals potser no els agrada el meu mètode de treball o, simplement, no el comparteixen. Tot i això, aquell qui realment se'l fa com a seu i el treballa, millora el seu rendiment d'una manera immediata. Pol Sastre és el porter, tàcticament, del millor que he entrenat jo. Tàcticament és perfecte, i sempre dic que si tingués un pam més d'alçada seria internacional.

Quin és el porter que, fins al moment, t'ha marcat més en la teva carrera com a entrenador de porters?

Gonzalo Pérez de Vargas, sense cap mena de dubte. Aquest noi serà un referent a la porteria espanyola durant molts anys perquè és una esponja. A banda del seu talent natural, té una capacitat d'aprenentatge brutal. Amb pocs dies d'arribar a Granollers, ja treballava com si hagués estat aquí tota la vida. Va millorar molt, millora cada dia i està treballant al millor club del món. Crec que encara té marge de millora ja que és molt treballador i ho té tot per a ser un referent, no a nivell espanyol, que ja ho és, sinó a nivell mundial. 

Com valores la plantilla del Fraikin BMG d'enguany i com encara l'equip aquesta segona volta ja començada?

Jo tinc molta confiança, l'equip està treballant molt bé. És un grup fresc, jove, divertit... crea un clima bo en tots els moments de l'entrenament i de la competició. El moment difícil és la combinació d'EHF Cup i lliga, però esperem poder-ho superar millor que l'any passat i, tant de bo arribéssim més lluny.

 

Meritxell Martin Reina

Equip de Comunicació del BM Granollers

• Anterior
• Següent