La portera vallesana afirma que "són diversos els motius pels quals m'aparto de l'handbol, temporalment"

Andrea de la Torre deixa de jugar a l'handbol just en el millor moment de la seva carrera esportiva. Després de diversos anys, més que en cap altre club, defensant la samarreta del KH-7 BM Granollers, la portera ha decidit posar un punt i seguit a la seva etapa com a jugadora, encara que assegura que tornarà. Segons De la Torre, són diversos els motius pels quals decideix allunyar-se temporalment del 40x20, i sense ordre de prioritats, "perquè se suposa que ningú ho deixa per un únic motiu: en acumular-se diversos factors, la decisió és gairebé necessària".

D'entrada, la portera vol ser mare, tot un repte com a persona i esportista, especialment si decideix tornar a jugar després de la maternitat.. A més, ha de passar per quiròfan per operar-se de l'espatlla, una lesió que arrossega des que va ascendir a la DHF, encara que assegura que ha esperat a que acabés la temporada per "complir amb el compromís amb l'equip".

D'altra banda, De la Torre destaca la dificultat de compaginar l'handbol amb la professió: "entrenar tard, portar el nostre dia a dia i respectar el descans és incompatible". Així mateix, afegeix que "al nostre territori, no comptem amb les mateixes facilitats que la resta d'equips: jugo a la DHF, treballo 40 hores setmanals i m'aixeco cada dia a les 6 del matí. Estic molt cansada, molt". La vallesana, a més, vol invertir temps en els seus estudis de doctorat, i "és impossible compaginar-ho entrenant com ho fem".

Deixar l'handbol temporalment no és fàcil, però De la Torre certifica que aquesta decisió no l'ha presa condicionada, perquè "no vull que res m'obligui a això: la decisió l'he pres per mi mateixa".

Andrea de la Torre està vivint un dels moments més dolços de la seva carrera: ha format part de la història de la disciplina femenina del club (amb els ascensos i la participació a la Copa de la Reina), i s'ha convertit en una de les jugadores destacades de l'equip i una de les millors porteres de la Divisió d'Honor Femenina. És per això que la catalana afirma que ha tingut ofertes, "però es tracta d'un canvi d'època: vaig decidir jugar al BM Granollers perquè és el que he volgut, sempre ho he portat amb orgull i he sigut el més disciplinada possible representant l'entitat". De la Torre ha estat una de les capitanes del KH-7 BM Granollers durant les dues temporades que l'equip ha jugat en la màxima categoria estatal d'handbol femení.

 

Comunicat d'Andrea de la Torre:

Aquest és un dels discursos que més temps i elaboració m'ha portat de tots els que, com molts bé sabeu, he escrit al llarg de la meva carrera esportiva en aquest club. He escrit per motivar a l'equip en moments determinats, per reclamar a l'afició que vingui a aquest PALAU (doncs no hi ha millor nom per a aquest santuari), i en ocasions, fins i tot, he escrit cartes per acomiadar a companyes... Però, sobretot, sempre he escrit conscienciant a la gent a seguir creient en el nostre somni.

Aquesta vegada sembla que m'escrigui un discurs a mi mateixa, però com en una ocasió vaig sentir dir, i ho aplico al meu entorn: el que és gran, o ho comparteixes o ho perds!

Al març vaig prendre una decisió: m'aparto de l'handbol, de les pistes i de la porteria durant un temps. L'he protegit com si de l'honor de cada companya es tractés... Pilota que entrava, moment en què fallava a l'orgull d'alguna... i el de totes alhora. Marxo un temps perquè, gairebé sense creure-m'ho, tinc altres prioritats. Però me'n vaig sabent que tornaré, i que ho deixo tot en bones mans. I encara que costi pensar que encara hi ha molta lluita i molts reptes per complir, me'n vaig sabent que he format part d'un projecte que només té un nom, i és el de 'NIU D'IL·LUSIONS'.

A la gent escèptica del nou i del desconegut, aquí davant teniu un grup de gent que, per molt poc, fa molt...
Als i les que prenen decisions, vull donar-vos les gràcies per creure, a poc a poc, en això i us animo a seguir invertint fermament en les nostres possibilitats...

A l'afició: els vostres crits d'ànim són els que mantenen vius els nostres somnis... Vau estar allà quan més us necessitàvem i sempre sou més que dignes de poder gaudir de l'espectacle...

Al cos tècnic, vull dir-vos que rares vegades he vist tal professionalitat i vocació en un grup humà. Sou un gran equip. Sou més que competents a nivell individual i, en conjunt, indescriptibles. Mil gràcies per la confiança i espero que el destí us ofereixi molts èxits esportius més, que seran molt merescuts. Ens veiem aviat!

I a les meves companyes els dic que ens trobarem a faltar... Sobretot i per la vostra banda, la meva barreja de kilerisme, disciplina, acudits, riallada neta i música màquina... Segur!!! Encara que no ho sembli i sigui sacrificat, tenim el privilegi de fer el que més ens agrada en aquesta vida, dia a dia. En el moment en què deixeu de creure en això ja no hi haurà reptes a la vida.

Parafrasejant a Viver, diré que em sento orgullosa d'haver portat la samarreta de l'equip i l'escut del club, formant part, així, de la història més bonica!

Com diria Álamo, tant de bo tot això ens hagués arribat quan érem més joves...

I en paraules de Villanueva, afegeixo que vaig intentar picar a la DHF, en lloc d'ella a mi...

Equip, ha estat un plaer!

 

 

Andrea de la Torre tornarà. "Segur". On se li brindi l'oportunitat: si se li obren les portes aquí, "aquí". Afirma que quan una no és professional d'això és teòricament més fàcil decidir i insisteix que tampoc vol que res l'obligui a deixar-ho. "Espero no tornar-me boja sense l'handbol", ens confessa entre somriures, encara que també té clar que "hi ha més coses fora".

Per últim, destaca el gran creixement que ha viscut l'handbol femení en els últims anys en aquest país i en aquesta ciutat. Aquest club aposta, ha fet molt fins avui i així ha de seguir sent, segons De la Torre. No obstant això, assegura que és el moment de fer un pas al costat... Encara que amb alguna cosa a la recambra: "amb tot el que m'ha donat fins ara aquest magnífic esport, segueixo tenint un deute amb l'handbol".

 

 

 

 

Ariadna Cañameras

Equip de comunicació del BM Granollers

• Anterior
• Següent