Salva Puig és juntament amb amb Moisès Blanxart un dels jugadors de la casa que deixaran el Fraikin BM Granollers després del partit d'avui contra el FC Barcelona. Puig, que va entrar a formar part de la pedrera granollerina amb només 13 anys, és a dia d'avui un dels jugadors més importants del BM Granollers i que omple d'honor a un club com el nostre. Amb més de 25 anys d'handbol a les seves esquenes té un currículum esportiu d'or amb fites brillants com la de sots-Campió de la Supercopa d'Europa96-97, Campió Champions League 2004-2005; Campió Supercopa d'Espanya 2006-2007; Sots-Campió Recopa d'Europa 2009-2010... entre molts d'altres. En Salva, ha estat al club que ell considera "casa seva" en 3 etapes, del 1996-2003, del 2008-2011 i la darrera, del 2014 al 2016. Etapes molt diferenciades i on sempre ha aportat el millor de si mateix en cada moment per a un club que només en pensar-hi, només li transmet una cosa, Orgull!

Entrevista

Salva, què sents en saber que avui jugues el teu últim partit i més, tractant-se d'un derbi entre els 2 equips que més han marcat la teva carrera esportiva?

Bé... és una barreja de sentiments. Una mica de tristor per veure que s'acaba i que serà el meu últim dia amb l'equip i els meus companys aquí al Palau i també, una sensació d'alegria i d'orgull per tots aquests anys de carrera esportiva. Tinc una trajectòria de la que puc estar molt orgullós, he tingut 20 anys al màxim nivell i el fet de poder acabar al Palau, que el considero casa meva, en el millor partit per a mi, un partit contra el barça on també i vaig estar 3 temporades... fa que sigui el final perfecte!

Què significa el BM Granollers per a tu? 

És casa meva. Vaig arribar aquí amb 13 anys i des de que vaig arribar em van ensenyar els valors que representa portar aquesta samarreta, valors que m'han servit per a créixer com a persona i com a jugador. Ho resumiria amb que Granollers és casa meva, des del primer empleat fins a l'últim són com una gran familia i crec que és el més important.

Quins serien 2 dels teus millors records amb el Club BM Granollers?

Amb el BM Granollers suposo que el dia del debut a Asobal és un record molt maco, va ser amb 16 anys i contra el Barça aquí al Palau. Debutar a la lliga Asobal amb 16 anys era quelcom molt "gran" i aquest dia va ser molt especial. Després, també tinc 2 moments molt gravats: el dia de la semifinal de la Recopa d'Europa aquí al Palau quan vàrem remuntar a Steaua de Bucarest per 4 o 5 gols i vam acabar guanyant de 8 o 9 classificant-nos per una final que malauradament vam perdre contra el Gummersbach... Aquell dia va ser brutal! I finalment, la última Final Four a Nantes és un record inborrable. Tot i no aconseguir el títol, vam aconseguir una tercera plaça amb sabor a victòria.

I un altre dels teus millors records amb algun dels altres equips europeus on has competit? 

Hi han dos, primerament el títol que vaig guanyar amb el Barça de la Champions Leage a la Final contra el Ciudad Real, un partit molt important amb una remuntada necessària d'un gol i on un últim penal d'Iker Romero ens va donar el títol. Aquell moment va ser molt maco per aconseguir un títol que és potser el més important que he obtingut i que em quedarà per a tota la vida. També el debut amb la selecció espanyola l'any 2006 a Alemanya contra el Mannheim, és clarament també un record per guardar.

Com definiries la temporada d'enguany, que t'ha aportat?

És una temporada per a nosaltres brillant, estem molt satisfets ja no només pels resultats sinó per la comunió que hem aconseguit amb el públic, del respecte que hem aconseguit que tinguin envers el nostre equip quan anem a jugar a qualsevol pista o quan hem anat a Europa. Ens hem guanyat un respecte i donat a conéixer que no erem un equip fàcil i això costa d'aconseguir. El fet d'arribar a la Final Four i acabar la lliga en 3r o 4t lloc crec que demostra que l'equip és un grup competitiu i que està en una línia de treball molt bona. 

Què t'emportes del teu darrer equip de companys?

És un vestuari molt jove i m'emporto sobretot l'alegria que tenen en el dia a dia i la forma de relació entre nosaltres, no únicament a la pista, on hem entrenat i jugat molt bé, sinó en els moments de fora, les moltíssimes hores d'autocar, els aeroports o els hotels... Tot això són records que m'enduc d'aquest equip.

I tu, què creus que els has aportat durant aquesta darrera etapa al Fraikin? 

Evidentment no sóc el mateix jugador que fa 5 o 4 temporades, al cos cada any li costa més i físicament costa més de recuperar i d'estar al nivell d'alguns dels meus companys els quals més d'un tenen 20 anys i són molts anys de diferència. Tot i això, els he intentat aportar moltes coses de vestuari i d'experiència. He parlat moltes vegades amb en Marc Cañellas o l'Arnau Garcia per a ajudar-los en tot el que he pogut. Pel que fa a la pista, aquesta temporada i l'anterior el meu treball ha estat més de caire defensiu i he intentat ajudar el màxim possible sabent quin era el meu rol.

De la plantilla actual, quin seria el company d'equip i vestuari que t'ha marcat més?

N'he de dir 2... David Resina, el meu company d'habitació amb el que he compartit moltes hores i moltes converses per estar tantes hores junts. I, evidentment Álvaro Ferrer, amb qui ja havia coincidit en temproades anteriors. L'Álvaro és algú amb qui ens conéixem molt bé i és més que un company d'equip, és un amic per a tota la vida.

Com serà la vida d'en Salva Puig sense els entrnaments diaris, sense els viatges i sense tota aquesta rutina més professional de l'handbol?

Suposo que ho trobaré a faltar però també sóc conscient de que el meu cos necessita descans i que ho agraïrà perquè els problemes físics els vas arrosegant. Per altra banda, m'he tret el títol d'entrenador nacional i estic entrenant un equip sénior a Calella, el meu poble. Necessito estar en contacte amb la pista i amb l'handbol ja que és la meva vida i continuarà essent la meva vida. El fet de ser entrenador és una cosa que m'agrada molt i m'hi sento còmode, així que aquesta és la meva intenció, continuar essent entrenador.

Què t'ha aportat l'esport de l'handbol a la teva vida?

Jo ho he viscut des de molt petit ja que el meu pare jugava a handbol professional i sempre m'han dit que ja al pavelló antic del parquet de Granollers jo amb 5 o 6 anys ja estava corrent a la pista amb una pilota... Després vàrem haver de marxar a Santander on el meu pare va jugar amb l'equip del Teka. D'alguna manera, la meva vida ja ha estat sempre lligada amb aquest esport i de fet, en arribar aquí amb 13 anys ja vaig entrar a formar part de la pedrera cadet granollerina. Aquesta pedrera va ser per a mi descobrir un món nou, uns entrenadors fantàstics a nivell de base i és gràcies a ells, que van pulir aquest diamant en brut que deien, que vaig poder arribar al 1r equip amb 16 anys. 

Com veus el futur de l'actual equip que deixaràs?

Crec que és un equip amb un llarg recorregut, una plantilla jove amb jugadors que estan apretant i que aquest any han agafat experiència. Penso que aquest rodatge que porten ja, havent fins i tot disputat partits europeus contra rivals molt complicats o, el fet d'haver arribat a la Final Four són experiències que de ben segur els servirà de cara a la temporada vinent. Tot i que la plantilla canviarà bastant, estic segur que la gent agafarà ràpid la dinàmica i l'equip continuarà essent ocmpetitiu.

Quines paraules dedicaries a l'afició granollerina?

Només puc tenir paraules d'agraïment per com m'he sentit sempre. M'he sentit molt estimat i molt ben tractat. L'afició de Granollers és una afició molt entesa d'handbol i, alhora, una afició exigent que vol que els jugadors s'ho deixin tot a la pista jugant al bon handbol. Jo, com a jugador ho he intentat sempre i he intentat plantejar tots els partits sempre al 100%.

I als teus últims tècnics, Carlos Viver i Antonio Rama, quines paraules els hi dedicaries?

Amb ells el tracte ha sigut molt cordial i molt correcte. M'he sentit molt a gust i, des del començament ho he sabut quin era el meu rol i he intentat adaptar-me a allò que ells necessitaven de mi en cada moment. Crec que han fet una molt bona feina. L'equip està a gust i això es veu en la manera com s'entrena i es juga, gran part del mèrit és dels tècnics.

Defineix amb una paraula el sentiment que et produeix el BM Granollers?

Orgull!

 

Meritxell Martin Reina

Equip de Comunicació del BM Granollers

• Anterior
• Següent