G. Valadao: "Ha estat un plaer vestir la samarreta del Fraikin BM Granollers durant 2 temporades".

 

El jove brasiler Guilherme Valadao que va arribar al Fraikin BM Granollers a la temporada 2014/15 tanca la seva participació amb l'equip del Fraikin BM Granollers amb la mala fortuna de no haver pogut participar amb el seu equip durant la recta final de les competicions a causa d'una greu lesió. El lateral esquerre ha viscut moments molt difícils com a esportista ja que, la lesió no únicament li ha impedit disputar el final de la lliga Asobal i de la Final4 de l'EHF Cup, sinó que, a més, el jugador no ha pogut disputar els Panamericans 2016 de Buenos Aires ni les futures Olimpiades de Río. Tot i així, Valadao mira endavant i, treient pit no perd la il·lusió en el seu esport, amb el qual vol seguir somiant i arribar el més lluny possible davant tota oportunitat que se li pugui presentar en el futur. A continuació ens explica que se'n porta de la ciutat granollerina tot valorant aquests 2 anys intensos amb l'equip català.

 

Entrevista

 

Quin és el teu millor record amb el Fraikin BMG a nivell de competició?

El meu millor record a nivell de competició crec que va ser el partit contra l'Sporting Lisboa a casa en l'eliminatòria de l'EHF 2014/2015. En aquell moment va ser la primera vegada que vaig veure la veritable força del Palau i la dels meus companys.

I el teu millor record amb els companys?

Amb els meus companys he tingut moltíssims però crec que quan vaig saber de la lesió de lligament creuat va ser el moment en què ells van ser el més important. Va ser un cop molt dur el fet d'acabar de tornar de la lesió d'espatlla i trobar-me amb un altre problema. A més, el saber que em quedava fora de les Olimpíades i del final de la EHF... Un moment horrible! Aquí vaig saber els veritables companys/amics que tenia en el vestuari.

Sabent la gran amistat que t'unia a Zé Toledo, va ser molt dura la seva marxa per a tu?

La veritat és que sí. Zé i jo érem com a germans i ens vàrem ajudar molt en molts moments. La seva marxa sobtada va ser molt dura... Vaig saber que el club perdia molt i jo encara més... el vaig perdre dins i fora de la pista.

Com ha estat aquest segon any compartint vida i vestuari amb fins a 4 companys brasilers més?

Boníssim! Entre tots vam aconseguir ensenyar una mica de la nostra cultura i maneres de viure la vida. A més, entre nosaltres l'ambient era molt bo i això feia que fos fàcil conviure al vestuari. Tot i així, de vegades havíem d'anar amb compte... les nostres músiques, riures, bromes i algun costum podien molestar (riu).

Com has viscut des de la distància la recta final de l'equip a l'EHF Cup i de la lliga?

Patia molt, parlava en tot moment amb els companys, sobretot amb els brasilers i, també amb l'Antonio i en Carlos. Sempre hem parlat de tot i contínuament m'han fet sentir que encara formava part de l'equip... Durant els desplaçaments de l'EHF Cup, comentàvem el viatge, l'hotel, l'ambient i, fins i tot, em feien saber els plantejaments dels partits.
Els meus companys i entrenadors em feien estar en la pista en tots els partits; i en Pol Sastre encara més, em feia plorar quan a cada partit entrava a escalfar amb la meva samarreta.

Què destacaries d'aquest equip en el qual has estat durant 2 anys? Quins creus que són i han estat els seus punts forts per aconseguir l'aconseguit?

Aquest equip té molts punts forts, moltes ganes de vèncer. Els jugadors són molt joves, entrenen molt, aguanten jugar molts minuts... Hi ha una plantilla amb 16 jugadors de nivell i per què no, la tranquil·litat de cobrar al dia, viure en una bona ciutat, tenir una bona pista d'entrenament, un bon gimnàs... Els jugadors solament han d'estar al màxim per jugar i donar-ho tot.

Quina valoració fas dels teus tècnics Carlos Viver y Antonio Rama?

Durant els 2 primers anys en Carlos ha aguantat moltíssim. Ha tingut molta responsabilitat i pressió que sempre ha sabut portar de la millor manera. El BM Granollers és un club que necessita resultats i no ens valia estar cinquens a la taula, havíem d'intentar lluitar per més i per Europa.

Viver és un gran entrenador a la pista i al vestuari, sempre està al costat dels jugadors i segur que arribarà a ser dels millors entrenadors d'Espanya. A l'Antonio sempre li vaig dir. "ets el millor segon entrenador que he tingut mai", així com Carlos, és molt amic dels jugadors i sap fer els millors treballs individuals que he vist a la meva vida .

De quin company o companys t'emportes un record especial o, han estat molt especials per a tu aquí a Granollers?

És molt complicat dir només a un o a alguns. Jo em portava molt bé amb tots els del vestuari i seria injust dir-ne només alguns dels noms. 

Què t'agradaria fer arribar a l'afició granollerina? 

Primer de tot, voldria demanar perdó. Sé que tampoc ha estat la meva culpa però la veritat és que no he tingut molta sort a Granollers on he patit les dues lesions més greus de la meva vida. Estic molt agraït a tota la gent ja que sempre em van motivar i animar amb tota il·lusió cada vegada que jugava al Palau. Sempre va ser agradable caminar pels carrers de Granollers i ha estat un plaer vestir la samarreta del Fraikin aquestes dues temporades. Tant de bo ens retrobem ràpid!

Com o a on veus el teu futur professional esportiu?

Ara vull complir objectius que encara no he complert. M'agradaria arribar als dos únics tornejos en els quals mai he participat, la Champions i les Olímpiades. També m'agradaria conèixer noves cultures, idiomes i gaudir una mica del que l'handbol em pot arribar a oferir.

Què significa l'"Orgull BMG" per a tu?

Para a mi l'Orgull BMG significa tota la història del club, les ganes de vèncer, superar objectius i seguir endavant. Una mica com el nostre crit, pit collons!!!!!!

 

Meritxell Martin Reina

Equip de Comunicació del BM Granollers

 

  

• Anterior
• Següent