Quin moment d'aquests dos anys al Fraikin BMG recordes amb més estima?

El primer moment, va ser quan el club em va dir que comptaven amb mi per a portar el primer equip del Granollers. Era una de les meves il·lusions, un dels meus somnis, aquell va ser un moment especial. També dur, perquè se'm tirava el món a sobre, jo estava amb un grandíssim entrenador com és Manolo Cadenas com a segon entrenador i mai penses que això arribarà. Però va ser un moment maco de veritat. 

Pel que fa al meu millor record esportiu, diria que va ser la segona volta de l'any passat. Sencera! Sense destacar cap partit en concret perquè va ser una segona volta increïble. I d'aquesta temporada, destacaria les dues semifinals, la semifinal de la Copa Asobal i la semi de la Copa del Rei. Dos moments increïbles, d'aquells de sentiment, d'orgull, de passió... Perquè tot el treball que hem estat fent amb l'equip surt i aconsegueixes dos finals. Per mi va ser una cosa fora de sèrie.

Dius que d'aquesta temporada recordes amb especial estima les dues semifinals que heu jugat, quin missatge els hi vas donar als jugadors abans de sortir a la pista, deixant de banda la part tàctica i esportiva?

Nosaltres hem estat inculcant l'esperit guanyador i sempre hem tingut clar que, deixant de banda el què passés en els resultats finals de les semifinals, ja ens havíem guanyat estar allà. El que no podíem fer era sortir de la semifinal descontents perquè no havíem donat tot el que nosaltres podem. El missatge va ser: "us heu de buidar en aquest partit, no podem pensar en demà. Sortiu satisfets avui, fem el que fem". La feina ja estava feta. El simple fet d'estar allà ja era un premi per la feina i el treball que havíem fet per arribar aquí. Un premi que només tenen quatre equips i havíem de tenir la ment en la semifinal i jugar-la amb passió i orgull. Els jugadors havien de sortir contents tant si perdien com si guanyaven. El missatge va ser aquest, que no deixessin perdre l'oportunitat de guanyar una final, sense deixar passar aquell partit.

I el missatge de la final va ser el mateix, tenint en compte que el rival era qui era?

Nosaltres vam afrontar les dues finals contra el FC Barcelona, i els jugadors t'ho poden dir, de tu a tu. Érem conscients del què hi havia, però si aguantàvem deu minuts, aguantàvem deu minuts. Si n'aguantàvem vint, vint. Però nosaltres havíem de ser nosaltres, havíem de jugar com sabem. I contra el Barça no havia de ser diferent. Jo prefereixo "morir amb les botes posades", sent nosaltres, amb la nostra filosofia. Perquè al final sortirem més satisfets perquè haurem fet el que sabem i haurem demostrat el què som. El fet que fos una final, també ens va donar un extra de motivació.

Des de fora la pista, la bona relació i la sincronia a l'hora de dirigir l'equip amb el preparador físic Jordi Coma s'ha palpat en tot moment. Com descriuries aquests dos anys d'experiència i feina conjunta amb ell?

Quan el club em proposa ser l'entrenador del Fraikin, em van dir que el segon entrenador havia de fer de preparador físic perquè les dues figures eren impossibles de sostenir. En aquest cas, jo vaig pensar en el Jordi Coma com a conductor, com a persona coneixedora de la preparació física. Hem anat evolucionant en aquests dos anys i evidentment la seva visió de l'esport ha fet que pogués acostar-se més a una figura d'entrenador d'handbol. Finalment, fent-nos costat i ajudant-nos hem acabat funcionant com a un entrenador totalment complert.

Després de 6 anys al club suposem que mai has deixat d'aprendre coses, amb que et quedes?

L'aprenentatge d'aquests anys aquí són or pur. Les possibilitats i el bagatge a nivell d'experiència es bestial. Es impossible que algú pugui ensenyar si no ho vius. Estic molt satisfet d'haver viscut aquesta experiència per molt que t'acabi consumint.

Com definiries el grup que deixes enrere?

És difícil sincerament parlant. És un grup en el que has de conjuntar gent molt jove, gent jove i gent més veterana. Tots estan en èpoques diferents. Els joves se senten forts per jugar i tenen el convenciment de que és arribar i jugar però no són conscient que la constància és la clau. Els que ja porten temps pensen que la seva plaça ja està assolida i no pot ser tocada per ningú i els hi has de fer veure que això no és així, que si un falla sempre hi ha algú a la banqueta disposat a sortir. La gestió d'aquest tipus d'actituds són les que et fan créixer com a entrenador.

Sempre parles de "lideratge" quan et refereixes a la gestió de l'equip. El teu paper va més enllà dels aspectes tècnics i tàctics? Quin és el teu paper com a "psicòleg"?

Això és una de les coses importants que a vegades els entrenadors obviem i no ens preparem. Ens preparen per entrenar la tàctica col·lectiva-ofensiva, tàctica col·lectiva-defensiva, preparació física... i ningú et prepara a tu mental i psicològicament, per ser líder d'un grup. Jo he tingut la sort de tenir companys i amics que són coach i que, mitjançant xerrades i reunions, m'han orientat i donat suport per afrontar situacions que són molt importants dins un grup, a banda de la part esportiva i tàctica. Jo sempre he dit que tu ets entrenador, no perquè siguis el que crides més, sinó perquè ajudes a uns jugadors a créixer. I això s'aconsegueix sent un líder, arribant a tothom, o intentant arribar a tothom, que no és fàcil. I aquestes eines que he après són les que m'han ajudat a arribar una miqueta més al grup. Crec que els entrenadors hem de gastar, no malgastar, el nostre temps a formar-nos en aquesta basant perquè els jugadors creixen, i creixien de diferent forma si tu estàs preparat en aquest sentit. Un entrenador no pot ser un ensenyador automàtic. Tots som persones canviants i estem junts dins un vestidor i anem en una mateixa direcció. Jo crec que amb aquest grup ho hem aconseguit treballant els valors individuals i els col·lectius. Sempre parlo amb els jugadors per fer-els-hi saber què vull d'ells, i sempre vull que cada un d'ells em digui què espera de mi. Així creem una base que després ens serveix per treballar a nivell de grup. No és fàcil, però si ho treballes cada dia, s'aconsegueix.

Quines son les verdaderes raons que t'han portat a decidir finalment de no continuar amb el primer equip del BMG?

La banqueta del Granollers és exigent, et demana molt i al final jo no porto dos anys, porto sis. Crec que he sigut una persona important. Vaig ser una persona important per Lorenzo, crec que vaig ser una persona important amb Manolo perquè venia a un lloc que no conexia i vaig haver de donar molt de si per integrar-lo. I aquests dos anys, la veritat és que el desgast ha estat molt fort i penso que fonamentalment per mi, i perquè crec que aquest grup ha de continuar creixent, la millor opció és deixar-ho per agafar aire. I deixar que algú amb més forces pugui entrar i pugui seguir amb aquesta empenta que té aquest equip.

A la teva darrera roda de premsa vas dir que sempre voldràs seguir vinculat a l'handbol. La teva tornada t'agradaria que fos a a la base o a Asobal?

A mi m'agradaria entrenar a handbol, jo podria entrenar des d'un equip al cole, a un aleví del Granollers, a un infantil, cadet, a un Primera Nacional o a un equip Asobal d'on sigui. Sempre i quan et vulguin. Han sortit molt bé aquests dos anys però la gent per poder donar-te una oportunitat s'ho pensa i repensa molt, no és tant fàcil. A mi m'agradaria seguir entrenant i seguiré entrenant, no sé on, ni com, ni de quina manera. Però seguiré ja que l'handbol és la meva passió i part de la meva vida, i seguiré entrenant. 

Quina previsió de futur fas d'aquest equip?

És un equip jove, no tant jove i gent que està madurant amb el grup i amb el club. I gent que pot arribar. Aquest grup ha de seguir creixent, té totes les eines possibles i tots els fonaments per donar passos endavant. Ens ho han presentat a nosaltres, als tècnics, al públic, al club, a la lliga... Han sigut ells qui els qui han donat el cop a la taula i han fet el pas. Estic convençut de que podran seguir donant passos endavant i que amb aire fresc estic convençut de que ho faran. 

Quin consell donaries al futur entrenador del Fraikin?

És un grup al que li has de donar treball constantment perquè ells l'agafen i l'absorbeixen. L'únic consell que li donaria seria que els hi doni molt de treball diari.

Com recordes el darrer partit de lliga a casa i la despedida del públic granollerí com a entrenador del Fraikin?

Recordar aquella despedida em fa sentir ple. No m'esperava sentir-me tan afalagat per les mostres de carinyo. Només puc donar les gràcies a tots els socis i afició. Orgull i pell de gallina. Vull agrair enormement a tots els qui m'han recolzat durant aquests dos anys i ajudat a poder desenvolupar aquesta tasca d'entrenador, sense aquest recolzament no hagués estat possible. No sempre agrades a tothom, però jo he sentit aquest recolzament i això em fa sentir fort.

 

Equip de Comunicació del BM Granollers

Meritxell Reina, Mireia Portabella i Laura Lanau

• Anterior
• Següent