Ara sí que semblava que tots els retards s'havien acabat i que podríem acabar entrenant amb relativa normalitat; doncs no, la darrera sorpresa va ser que el xofer de l'autocar que ens duia al pavelló no sabia arribar-hi.

Un viatge d'anada marcat pels entrebancs

A diferència de la gran majoria dels viatges europeus, l'expedició granollerina va sortir del Palau d'Esports a dos quarts de quatre de la tarda del dissabte; és a dir, no vam haver de matinar, la qual cosa sempre s'agraeix.

Si els horaris es complien, tot feia preveure un viatge plàcid. A l'hora de la veritat no va ser així: quan ja havíem facturat i embarcat, un cop dins de l'avió, el primer entrebanc va ser que, per qüestions de congestió aèria (o almenys això va anunciar el comandant), sortiríem amb 30 minuts de retard. Tot i que els seients de l'avió no eren tan estrets com en altres ocasions, la millor manera de començar un viatge no és passar-s'hi mitja hora addicional al seu interior.

Amb tot, el vol va ser força tranquil i a les 19.30 (hora portuguesa) vam aterrar a Lisboa. El següent procediment també es va alentir més de l'habitual. Les maletes van tardar ben bé tres quarts d'hora en sortir i el retard s'anava acumulant.

Finalment, a les 20.15 vam sortir de l'aeroport en direcció al Pavilhao Desportivo de Mafra. Ara sí que semblava que tots els retards s'havien acabat i que podríem acabar entrenant amb relativa normalitat; doncs no, la darrera sorpresa va ser que el xofer de l'autocar que ens duia al pavelló no sabia arribar-hi.

Va aconseguir arribar a Mafra, però un cop allà no tenia ni idea d'on era el pavelló. El seu principal argument era que es tractava del primer cop que anava a aquest pavelló. L'home, una rèplica portuguesa de l'Alfredo Landa (tal i com el va batejar algú de l'expedició), va optar per la més intel·ligent i cauta de les solucions: va aturar l'autocar al mig d'una rotonda i va preguntar als sorpresos conductors que s'hi apropaven on era el pavelló. Semblava que finalment sabia on era, però no era així.

Després de donar alguna volta més, perduts, va aturar l'autocar i curiosament, mig per casualitat, ens vam adonar que érem a les portes de la zona esportiva municipal

Amb més d'una hora de retard, l'equip va realitzar un breu entrenament per començar a familiaritzar-se amb la pista de joc i un cop acabat, amb el mateix xofer, ens vam dirigir a l'hotel que es trobava a uns 10 quilòmetres de Mafra, a la vila turística estiuenca d'Ericeira.

L'hotel, que segons ens van comentar havia estat construït l'any 1943 però remodelat diverses vegades amb posterioritat, era prou acollidor i va ser un bon lloc de concentració. Situat a peu de platja, tot i el mal temps que ens va acompanyar durant el cap de setmana, vam observar-hi surfistes fent de les seves.

Després de sopar, els jugadors es van retirar a les habitacions per descansar i preparar-se per al dur partit del dia següent.

 

Diumenge, dia de partit

L'endemà, l'horari del matx va marcar el pla del dia. Com que es jugava a les 4 de la tarda, l'esmorzar va ser a les 9 del matí i el dinar a les 12 del migdia. Entre ambdós àpats, l'habitual passejada i la també tradicional sessió de vídeo dels rivals.

Per la seva banda, el gerent i el delegat van assistir a la reunió tècnica que es va realitzar al Pavelló de Mafra, juntament amb els representants del club local, el delegat federatiu suec i els àrbitres hongaresos. Aquí, la nota curiosa va ser que la persona que va venir a recollir-nos, d'origen espanyol, era un alt càrrec de la Policia Judicial portuguesa i ens va posar al dia de la detenció de l'exprimer ministre portuguès, de la qual ens havíem assabentat el dia abans per la premsa.

Un cop fets els aclariments protocol·laris (colors de les samarretes dels 2 equips, porters, cos tècnic, àrbitres, horaris exactes, etc), la reunió es va donar per acabada i els nostres expedicionaris es van afegir al dinar de l'equip.

Abans però, vam tenir la visita a l'hotel de l'exjugador del nostre club, Albert Pujol, que juga al Benfica de Lisboa i ens va venir a veure, acompanyat dels seus pares. La nota negativa és que ens va venir a visitar amb crosses perquè ha estat recentment operat d'una lesió al genoll.

Després de dinar, a les 14 hores, l'equip va anar cap al pavelló de Mafra per jugar el partit, que com sabeu va acabar 27 gols a 25 i deixa el seu desenllaç per al partit de tornada.

Acabat el partit, vam tornar a l'hotel per sopar i preparar-nos per anar a descansar ja que al dia següent sí que ens tocava llevar-nos a una hora típica de desplaçament europeu: un quart de cinc de la matinada.

La tornada sí que va respectar els horaris fixats i, tot i que cansats, vam arribar al Palau d'Esports a les 11.15 hores amb un sol objectiu: remuntar els 2 gols de diferència!

 

Jordi Boixaderas [perfil]

Delegat del Fraikin BM Granollers

Adjunt al Gerent

 

 

• Anterior
• Següent